EL BAGEL SUCAT AMB TOMÀQUET I OU
FERRAT DE MADONNA
El meu locat preferit a Miami Beach per a fer un bon
esmorzar és el Woolfie’s. És, naturalment, d’estil Art-Déco- molt ben
conservat, com si el temps s’ hagués detingut als 30, quan va venir l’ allau de
jueus jubilats en busca d’un bon clima i de sol per fer oblidar els freds del
nord gelat. Una de les coses bones que ha fet l´ajuntament de Miami és protegir
el seu patrimoni arquitectònic Art-Déco, que fa lluir la ciutat amb un toc
especial i l´humanitza.
Aquest cèntric cafè, tot i que és freqüentat per
celebritats com la Madonna i gent del món de la publicitat no és especialment
car. Te tauletes agradables, com un cafè,
i una àmplia barra amb una secció “made in US”, amb senyores molt
grasses que fumen i solen parlar soles (escenes que he vist), gent que queda
per fer un cafè o que hi va a menjar, de l´esmorzar al sopar. És propietat d’
un jueu, de l´edat dels provectes jubilats-la comunitat hebrea, com hem dit, és
important en aquesta ciutat-, i serveixen els ous ferrats millors que he menjat
mai (tret dels de casa, quan vivia a pagès). A més, si ho demanes als amables
cambrers o cambreres, t’ les deixen amb el rovell mig cuit, per poder-hi sucar
pa. Com és sabut, els americans fan els ous que jo en dic “protestants”, ben
cuits, a fi d’ evitar qualsevol temptació de plaer (“sun side up”, el costat del
sol amunt i avall, passat també el rovell per la paella). I et donen tot el
cafè que vols, sense pagar de més, si caus simpàtic al cambrer o a la cambrera,
toTs amables i servicials!.
El problema, és clar, és el propi pa, ja que no m’ hi
agrada el de motlle. Però vaig trobar una bona solució: fer servir bàgels, amb una textura semblant a la coca de pa que
es fa a la meva comarca i que Santi Santamaria serveix a el Racó de Can Fabes.
El bagel és un panet jueu en forma de petit tortell, que també és corrent a Nova York. És d’ origen jueu askenasita (de
l’Europa central- Polònia, Alemanya, el nom és d’ origen yiddish (beigel o beygl) Un dia vaig demanar el propietari si em podia proporcionar
un tomàquet i oli d’ oliva- nova ser gaire difícil, ja que els jueus fan servir
aquest darrer ingredient, més aviat rar als Estats Units-. Vaig poder preparar
un suculent pa amb tomàquet, com a mínim més agradable que amb pa de motlle.
Al costat hi tenia una senyora que, evidentment, estava
d’ allò més intrigada. Discreta, sense voler-me tractar de boig- un avantatge
dels Estats Uints, herència anglosaxona
que fa que ningú s’ estranyi de res i tothom respecte la teva ceba,- va voler
iniciar una conversa d’ una forma curiosa, dient-me
- I like your shirt...
(I la intenció no era pas lligar!, és clar!)
Era, en efecte, una bonica camisa de color de tomàquet de
Montserrat, comprada precisament a Miami, en una botiga on, tan ben tractat per
la mestressa- “si mi amol, eto te queda chévere”, quasi em quedo tot el
gènere). Mentrestant un amic cubà que tenia al costat em tustava, però jo li
deia que em deixés estar, encantat amb l’ interès d’aquella estupenda senyora.
Li vaig explicar, és clar, en què consistia la menja que estava preparant i, de
pas, li vaig fer una mini lliçó sobre el
meu país, explicant que era català, no espanyol, i situant Catalunya al mapa.
S’ hi va mostrar molt interessada , i ho va trobar “delicious”. L´interès, a més,
li va venir perquè aquella senyora estava interessada en la Càbala (Qabbalah)
cosa que jo vaig aprofitar per explicar-li que, justament, aquest corrent de
pensament místic- al marge de la religió- judaic havia tingut un dels seus
grans orígens a Girona, “Mare d’ Israel”: encara avui, el Museu jueu del call
gironí, visitat per jueus de tot el món porta el nom de Bonastruc de Porta,
altrament Isaac el Cec, en honor al gran cabalista.
Un cop va marxar, l’amic em va dir:
-Però no saps qui era?
-No, és clar
-Però si era la Madonna!
Em vaig quedar esmaperdut, per l’ ocasió perduda. Haig de
dir, en descàrrec meu, i tot i que la senyora era molt guapa, no portava els “coladors”
i altres adminicles que la caracteritzaven en aquella època, és a dir, que , en
certa manera, anava d’ incògnit.
Després em vaig afartar de fer pa amb tomàquet per als amics cubans de Hialeah- Candita, Pedro,
Elsa, Pedro Pablo, Janette, Andy,Adrian “Purrungui”...-.Si no trobo bàgels,
faig servir “pa italià” o “cubà”, similar a les barretes i baguetes. Es pot
trobar als supermercats “Sedano” o en una fleca-pastisseria propietat d’ un
català casat amb una cubana. O si no, ja ho sabeu, aneu al Woolfies’s.!
BAGEL SUCAT AMB TOMÀQUET I OU
FERRAT
El bagel te una una molla força tova i una crosta
brillant, a causa del fet que la pasta és escaldada amb aigua abans de posar-la
al forn.
Ingredients
2 bàgels,2 o més
tomàquets (d' estiu, o de penjar/de ramellet),oli d’ oliva,sal,1 ou
Elaboració
Partiu els tomàquets pel mig, amb el tall paral.lel al
coronell. Agafeu els bàgels, migpartiu-los horitzontalment i fregueu-hi el
tomàquet. Poseu-hi un pols de sal. Tireu-hi un
bon raig d' oli.Serviu-ho amb un ou ferrat acabat de fer.
Notes
Ho podeu guarnir també amb els clàssics ous remenats
americans (scrambled eggs). pernil salat, cuit, embotits (en aquests
casos no serà kosher o kasher) o truita. És excel.lent amb tonyina i ou dur, un
ingredient perfectament càixer (adaptat
a l’ alimentació jueva, llevat que el bagel o “bèigel” tingui llet en la seva
massa).
