Quants immigrants sense papers hem operat de cataractes? Ho deu saber en Xavier Garcia Albiol? O parla perquè té boca?
Ja li he sentit a dir que si ell és alcalde, un immigrant sense papers no passarà per davant d'un espanyol encara que sigui tant indocumentat com tants n'hi ha que parlen sense conèixer la realitat.
En la línia de quan va afirmar que hi havia gent de Badalona que es quedava sense beca menjador per culpa dels de fora...quan la realitat és que s'han donat més de tres mil beques a tothom qui les ha demanat i complia els requisits.
El discurs del PP és fàcil, senzill, calculat. És una mentida agradable de sentir. És una resposta bàsica a una qüestió complexa.
Tenim tants immigrants perquè el boom immobiliari els va portar cap aquí. Perquè l'Estat va fer la màniga ampla. Perquè l'Estat no aplica la llei d'estrangeria. Perquè l'Estat els va fer venir perquè volia mà d'obra, i ara no els pot fer marxar.
L'Ajuntament de Vic ha alçat la veu dels qui reben les conseqüències d'aquesta deixadesa calculada. No volent empadronar, ha pretès fer veure que hi havia un problema greu en temps de crisi. Jo en comparteixo el fons, però no la mesura. No empadronar, ja ho vaig dir, no és la solució.
I no operar de cataractes, és una tonteria. Potser es pretén que un immigrant amb la grip A o la tuberculosi no sigui atès amb immediatesa. Algú se n'imagina les conseqüències?
A Itàlia, Berlusconi va mirar d'enfortir la seva política. No té menys estrangers, però molts viuen mig amagats a les ciutats, sense escolaritzar els fills i sense portar-los al metege. És això el que volem?
L'Estat espanyol s'ha demostrat ineficaç i estúpid. El govern català no té la competència en matèria d'immigració. No s'aplica la llei perquè no es vol, i en el nostre cas, perquè no tenim Policía Nacional suficient per fer-ho, que és qui podria. Els ajuntaments rebem i fem tot el que podem. I el nostre deure, i el deure dels qui vénen, és l'acollida i acollir-se. És mostrar voluntat d'integració real a la nostra ciutat. Molts ho volen. Molts d'altres no ho entenen.
El nostre país no l'hem fet sols. L'hem fet entre tots. A això no hi podem renunciar. Però sí que hem de ser, ja era hora que d'altres ho vegin, més exigents amb els qui són aquí. Donar i rebre. Ens posarem d'acord en la mesura justa? Aquest és el debat i fa massa temps que dura.
Més enllà, en el fons, hi ha cada vegada més la imperiosa necessitat de construir un Estat propi, de decidir nosaltres quina exigència ens fem i els fem. Perquè nosaltres, també en matèria d'immigració, tenim necessitats i una realitat diferent a la d'Espanya.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
