La revista Sons de la Mediterrània, editada pel Grup Enderrock, ens ha sorprès als lectors en el darrer número (el 14, corresponent als mesos de gener i febrer) amb una portada magnífica, la de la cantant empordanesa Sílvia Pérez Cruz. Crec que l'han encertada de ple, perquè, des de la meva modesta opinió, la de la Sílvia és la millor veu femenina que tenim avui al nostre país. "Tothom pensa en ella", titula la revista, i té raó, perquè veient les fotos precioses que il·lustren el reportatge i llegint-ne el contingut, s'entén que, als seus 26 anys, sigui cobejada per músics i intèrprets de diferents registres perquè canti amb ells. És, sens dubte, la "musa" de la música catalana i el recent premi Miquel Martí i Pol per la peça "Covava l'ou de la mort blanca" (un poema de Maria Mercè Marçal musicat per la mateixa Sílvia) significava el primer reconeixement públic a una faceta que tot just enceta, la de passar de la interpretació a la creació musical. És una cançó preciosa, aquesta (la revista Enderrock regala aquest mes el CD amb totes les peces de les dues primeres edicions d'aquest premi, impulsat per Lluís Llach i el seu celler vinícola), d'una textura molt semblant a la de "Menuda", la cançó de Serrat que Sílvia Pérez Cruz cantava dins del grup Immigrasons, fa un parell d'anys. I ja vaig dir fa uns mesos que em va encantar la versió de les "Corrandes de l'exili" de Pere Quart i música d'en Llach, que ella va interpretar en l'acte oficial de la Diada, al parc de la Ciutadella de Barcelona. (N'hi ha més)
Aprofito per recomanar-vos que, si teniu ocasió, feu una ullada a la revista Sons de la Mediterrània que va nèixer com la "germana petita" (i mai millor dit, pel seu tamany) de la veterana Enderrock, però que a poc a poc va agafant un pes i una volada pròpia per a tots aquells que estimem la música d'arrel tradicional. En el mateix número en què la Sílvia Pérez Cruz presideix la portada i l'entrevista a fons de l'interior, podem llegir interessants articles sobre l'espectacle Mar Mur, sobre els 20 anys d'Urbàlia Rurana o sobre la febre dels ritmes balcànics, a més de l'habitual guia de festivals i cultura popular dels Països Catalans (FOC) i dos suplements especials, un sobre el XXIII Tradicionàrius i un altre sobre el 15è Festival de Cançó Barnasants. Amb Enderrock i Jaç (dedicada aquesta última al jazz i al soul), Sons de la Mediterrània completa el paquet de publicacions periòdiques que ens permeten estar al dia de tot el que es fa i es desfà en el món de la música al nostre país. Enderrock ja ha fet el salt a la televisió, de la mà de Comunicàlia, amb el programa setmanal Enderrock TV. Veurem algun dia com fan el pas també les altres dues?
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
La revista Sons de la Mediterrània, editada pel Grup Enderrock, ens ha sorprès als lectors en el darrer número (el 14, corresponent als mesos de gener i febrer) amb una portada magnífica, la de la cantant empordanesa Sílvia Pérez Cruz. Crec que l'han encertada de ple, perquè, des de la meva modesta opinió, la de la Sílvia és la millor veu femenina que tenim avui al nostre país. "Tothom pensa en ella", titula la revista, i té raó, perquè veient les fotos precioses que il·lustren el reportatge i llegint-ne el contingut, s'entén que, als seus 26 anys, sigui cobejada per músics i intèrprets de diferents registres perquè canti amb ells. És, sens dubte, la "musa" de la música catalana i el recent premi Miquel Martí i Pol per la peça "Covava l'ou de la mort blanca" (un poema de Maria Mercè Marçal musicat per la mateixa Sílvia) significava el primer reconeixement públic a una faceta que tot just enceta, la de passar de la interpretació a la creació musical. És una cançó preciosa, aquesta (la revista Enderrock regala aquest mes el CD amb totes les peces de les dues primeres edicions d'aquest premi, impulsat per Lluís Llach i el seu celler vinícola), d'una textura molt semblant a la de "Menuda", la cançó de Serrat que Sílvia Pérez Cruz cantava dins del grup Immigrasons, fa un parell d'anys. I ja vaig dir fa uns mesos que em va encantar la versió de les "Corrandes de l'exili" de Pere Quart i música d'en Llach, que ella va interpretar en l'acte oficial de la Diada, al parc de la Ciutadella de Barcelona.
