Correu Blocs | VilaWeb.cat
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 29 de gener de 2010 | 18:05h

La Llei de política lingüística, de 1998, estableix als articles 32.3 i 35.2 que:

La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Ara bé, en aquesta part del nostre país (1), el compliment de la Llei depèn molt de context sociolingüístic en què es troba l'establiment i de la voluntat de les diverses administracions a l'hora de fer-la acomplir (malgrat la tebiesa del nostre Govern mireu aquesta notícia dels "defensors de la -seva- llibertat") o a l'hora de donar una llicència d'obertura en el cas d'un ajuntament (en els documents adjunts trobareu la imatge de dos establiments que fa poquíssims mesos han estat oberts al centre de Mataró)...

(1)Malgrat tot els malgrats, només cal traspassar "la frontera" amb el País Valencià, amb la Franja o amb la Catalunya Nord per adonar-se dels avenços que s'han produït al Principat de Catalunya, és a dir, per adonar-nos de què vol dir tenir política lingüística o no tenir-la (o, de fet, tenir-la en contra)





Haig de confessar que fa uns anys pensava que posar en un cartell dilluns/lunes xarcuteria/charcuteria o, com en el cas d'alguna estació e RENFE, posar via/vía era, senzillament, tractar de ximples les persones d'origen castellanoparlant i, sobretot, era visualitzar que no calia fer cap esforç per entendre el català.

No és que hagi canviat de pensament, però en molts contextos sociolingüístics del nostre país el fet que, com a mínim, hi hagi una versió en català demostra una certa voluntat d'acomplir les lleis de les quals ens hem dotat democràticament i una certa voluntat de respectar la llengua (i els parlants, és clar) del país. També sé que, a voltes, només s'acompleix la lleis en els cartells exteriors i fixos i que, un cop a dins de l'establiment, el català és totalment absent.

Ara bé, el que m'he trobat en una botiga de l'eixample barceloní sí que és realment curiós: fixeu-vos en la fotografia que acompanya aquest apunt. És com si el tema català/castellà fos com aquells alumne/a del llenguatge pretesament no sexista (en aquest cas també hi ha discrepàncies importants, com la que podem veure en aquesta Declaració sobre el gènere de la Universitat de les Illes Balears). Imaginatiu sí que és, però també és cert que reforça la idea que, a Catalunya, és igual una llengua que una altra i, si volem garantir la continuïtat del català, sabem que si no es privilegia el català en alguns àmbits al final acabarà sent prescindible.

La meva idea de com hauria de ser (que, de fet, és molt semblant a allò que estipula la Llei de política lingüística) no és ben bé la d'aquest rètol. En establiments dedicats a l'atenció d'un públic establert a Catalunya (la immensa majoria d'establiments) el català ha de ser la llengua predominant (per sort o per desgràcia el català i el castellà són llengües que s'assemblen molt i no cal patir per la comprensió: és com quan nosaltres anem a Itàlia i llegim saldi, ràpidament sabem de què estan parlant). En establiments pensats per a un públic més internacional (turístic bàsicament), tot i que el català ha de mantenir un paper principal, escrit, per exemple, amb lletres més grans, hauria d'anar acompanyat de les versions espanyola, francesa, anglesa...

La visualització de la llengua del país és una manera que la gent l'aprengui pràcticament sense adonar-se...

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Informació sobre la ciutat catalana de Sardenya, actualment a l'Estat italià
  • Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
  • Informació sobre aquesta subcomarca de parla catalana que es troba a Múrcia, dins dels muncipis de Jumella, Favanella i Iecla
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment és a l'Estat francès
  • Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
  • Informació sobre Mallorca i Menorca (les Balears) i sobre Eivissa i Formentera (les Pitiüses)
  • Informacions que afecten el conjunt de la comunitat lingüística catalana
  • Informació sobre les comarques catalanoparlants que actualment formen part de l'anomenada "comunitat valenciana"
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment es troba sota el govern de la Generalitat de Catalunya
  • Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
  • Materials didàctics per treballar la reflexió sociolingüística amb l'alumnat de l'ensenyament no universitari

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 16 visites
  • Aquesta setmana: 780 visites
  • Aquest mes: 1499 visites
  • Des de l'inici: 123688 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 27 visites
  • Aquesta setmana: 1716 visites
  • Aquest mes: 3567 visites
  • Des de l'inici: 266692 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats