Ja fa un any que vaig aterrar en aquesta casa, tot just ara, un 25 de gener a les 18:48. Feia si fa no fa un mes que havia pagat l'apertura del local, però no li trobava un nom adient, i els grafismes pels neons de la porta no acabaven ben bé de fer-me el pes...
Fou un tria i remena complicat: proves amb totes les coberteries, les cortines, els mobles, els accessoris, la distribució dels calaixos, els ingredients i els aliments per assortir el rebost...
El cas és que tant la decoració com el nom del restaurant no acabaven de definir-se i l'obertura de portes es feia de pregar.
A més a més, tenia postres de tota mena i mil i una receptes per cuinar, però totes eren escaients per un segon, o tercer, o desè plat, però no pas pels entrants ni molt menys per un primer.
Feia temps que freqüentava les taules i menús de molt bons cuiners i cuineres, i someliers i somelieres, de can Vilaweb que em van permetre descobrir alguns més de la mà d'aquests primers; però cuinar-ne jo un... uff, complicat,complicat. Vergonya, falta de pràctica, pudor... Una cosa eren els manuals de cuina, fer-se una truita o un ou ferrat als fogons casolans, i d'altra ben diferent cuinar per un públic tant inabastable com el d'aquesta casa.
I si resultava que no venia ningú?
I pitjor encara, si venien i no els hi agradaven els àpats? Era
conscient que no podia agradar a tothom, ni era pas la meva intenció,
ans al contrari, també volia provocar; i a més sabia que sempre hi
hauria a qui no l'agrada la ceba, o qui no tolera la llet, o que no
acaba d'entendre la cuina vegetariana... Això no m'espantava, per
gustos els colors (o tants caps tants barrets) i a més les crítiques
constructives sempre fan guanyar michelins (no dels que surten a la panxa, sinó dels altres)
El que m'espantava era que el menjar no estigués ben fet, que l'elaboració no trobés el seu punt, la mesura justa, o si més no estigués feta amb molta cura i carinyu.
Potser la combinació d'ingredients seria complexa i per paladars avesats a la fusió, i potser no tothom entendria un plat d'anxoves amb chantillí... Però tot i l'excentricitat volia que estigués ben guisat, malgrat l'agosarat de la combinació. I em vaig dir: si el Ferran Adrià ens pot vendre oxígen hidrogenat i deconstruït... no crec que una mica d'aire nou (aire corriente y moliente, sense descostruccions ni pijotades) exòtic i diferent, pogués fer mal a ningú, i així doncs vaig decidir obrir les portes de bat a bat (y que corra el aire!)
Durant aquest any n'hi ha hagut de tot al menú. He endreçat els calaixos una i mil vegades, he classificat els ingredients i els plats segon creia més oportú, he creat nous apartats a la carta, he visitat cuines amigues, i cuines curioses, cuines espectaculars, i d'altres que no m'han agradat tant; però en totes n'he fet un tast, he deixat la meva rúbrica al llibre de visites i fins i tot d'algunes ben interessants n'he fet publicitat a casa meva (la qual ha estat recíproca i jo molt agraïda)
El que m'espantava era que el menjar no estigués ben fet, que l'elaboració no trobés el seu punt, la mesura justa, o si més no estigués feta amb molta cura i carinyu.
Potser la combinació d'ingredients seria complexa i per paladars avesats a la fusió, i potser no tothom entendria un plat d'anxoves amb chantillí... Però tot i l'excentricitat volia que estigués ben guisat, malgrat l'agosarat de la combinació. I em vaig dir: si el Ferran Adrià ens pot vendre oxígen hidrogenat i deconstruït... no crec que una mica d'aire nou (aire corriente y moliente, sense descostruccions ni pijotades) exòtic i diferent, pogués fer mal a ningú, i així doncs vaig decidir obrir les portes de bat a bat (y que corra el aire!)
Durant aquest any n'hi ha hagut de tot al menú. He endreçat els calaixos una i mil vegades, he classificat els ingredients i els plats segon creia més oportú, he creat nous apartats a la carta, he visitat cuines amigues, i cuines curioses, cuines espectaculars, i d'altres que no m'han agradat tant; però en totes n'he fet un tast, he deixat la meva rúbrica al llibre de visites i fins i tot d'algunes ben interessants n'he fet publicitat a casa meva (la qual ha estat recíproca i jo molt agraïda)
He fet coneixences ben bones, he consolidat amistats (i n'he fet d'altres i tanmateix d'altres, i d'altres i d'altres més, i encara alguna més ah, i aquest també, i ... uf, quina feinada, perdoneu-me si me'n deixo algú!) Amics, coneguts i saludats ;-p que espero durin molt i no se'n cansin de venir a tastar els meus plats (i que no es cansin tampoc de donar-me'n la seva crítica i opinió assenyades). Coneixences i amistats amb les quals tanmateix hi he viscut apats certament innoblidables i algunes postres, i sobretaules,que passaran a la història.
Pel que fa al menú, doncs ja veieu, anar fent, n'hi ha hagut de tot... I sobretot he mirat (potser no sempre me n'he sortit) de ser fidel a l'esperit del bloc. Que com vaig dir a la inaguració no pretén ser sinó una porta -d'entrada i sortida i en tots dos sentits- oberta de bat a bat entre dos mons en teoria (i molt sovint en la pràctica) oposats.
Un menú vegetarià on els animalets "gosen" (de "gozar" i de gos) o tanmateix "guau-deixen" (de guau-dir, altrament dit buf-sejar) de molta estimació. Plats, alguns, cuinats amb un bon raig de xarop dolç d'independència i reflexió nacional, amb la dosi justa de carpaccios nus i crus amb un pesic de cabòries, i un toc femení. Plats, d'altres, macerats amb un xic de humor social i sentit comú(nista? o marx-ista-grouch-ista...) D'altres guisats amb un toc molt personal i casolà. Uns quants més per matar la gana tot fent camí amunt i avall per terres estimades. Plats d'escudella madrileña i cocidito català... Plats que obren portes i creen ponts entre cuines i cultures... Plats que són més que un plat, manque guanyin, manque pierdan, manque ens piquin a la llengua... Plats sonats i paraulats ... I plats a foc lent, dels que necessiten el seu temps...
Amb aquest ja van 77 (un cap-i-cua amb molta bona sort...) plats, han passat per la porta uns 9.837 curiosos, hi ha hagut 13.585 degustacions diverses, he rebut 273 crítiques culinàries, i els plats més sol·licitats han estat:
- Adéu turons amics, adéu rieres... (404 degustacions)
- Banc S, digui'm ... (402 degustacions)
- Banc S, digui'm? Amb C de Catalunya...Lliure! (374 degustacions)
- Barçalona, Ciutat Campal... Quin dia i quina nit de gossos! (328 degustacions)
- Exhibicionisme lingüístic a la España Cañí (324 degustacions)
- Potser arribo mil anys tard al 5è aniversari de can vilaweb's blocs... (313 degustacions)
- La independència de Catalunya, meridianament clara... (297 degustacions)
- Del "No pasarán" al "Oh! Benvinguts, passeu, passeu..." (288 degustacions)
- Com Pontius Pilatus... (285 degustacions)
- ¿Sabe usted idiomas? Si, Catalán. No, no, ¡Idiomas! ¿Que si habla usted idiomas? (278 degustacions)
En fi, només desitjo que els vagi de gust... i bon profit!!!
Potsdata a tall de copichuela de sobretaula: ...pel que fa al nom del restaurant, mireu el tercer i quart comentari aquí, on n'hi ha l'explicació, i alguna curiosat més que no en sabia.
I que en facis molts més...i nosaltres que ho llegim.
I que tots ens en llegim molts i molts més... i tots plegats que ho gaudim.
Petons i bon profit !!*!! ;-p
Gràcies per compartir !
Ja m'agradaria (bé, en realitat no) servir aquestes coses, però de les gallines (lliures): només els ous! Que aquest restaurant s'ha declarat en vaga de carn (malgrat el nom de la mestressa, que jo sóc més de la versió hebrea) i ni la cuinem ni la servim, però encantats li oferim a canvi el menú del dia amb molt i molt de xarop d'independència... ;-p
Vagi de gust!
-"Una llebre?
-NO!, una truiteta de dos nucle...... Perdó!, vull dir de dos ous de gallina atòmica
-No els vol de pollastre?
-Ni parlar-ne!, ja ham muntat massa pollastres tots aquests gallines
Gràcies per les felicitacions. El(la) Maître(sa) li fa saber que el menú del dia és bizcocho de limón i sorbet de cava per acompanyar. I és clar, els ous per fer-lo: de gallines de corral, lliures i indomables (els ous i les gallines), i les llimones, per suposat, de l'horta de la Ribera. Vaja, casolà, casolà! Un bizcocho dels de tota la vida: natural, natural! i lliure de radiacions mutants...
Bon profit!