Nota: Article publicat a l'edició d'ahir de "El Punt"La decisió de l'Ajuntament de Vic de no incloure al padró aquelles persones sense residència legal ha permès visualitzar un debat ocult. Com era d'esperar, ha provocat intenses polèmiques i evidenciat la distància entre opinió pública i publicada. Polèmiques perquè palesa la contradicció entre l'obligació de donar resposta a les necessitats de milers de persones sense recursos i suportar acusacions de xenofòbia per un estat incapaç de fer complir les pròpies lleis. I distàncies, perquè l'actuació del consistori respon més a una realitat desbordada per la dimensió del problema que als discursos políticament correctes dels mitjans.
Ara bé, conscients que aquesta qüestió és un terreny minat, i amb l'amenaçadora presència d'aventurers àvids d'extreure rendiments electorals a còpia de demagògia, ens trobem amb unes administracions superades per la dramàtica demanda de serveis socials quan la recaptació fiscal es contreu. I calen recursos urgents per a l'educació, la sanitat i les polítiques de prevenció i pal·liació de la pobresa, matèria sobre la qual els ajuntaments en general, i el de Vic en particular, han estat un model de referència.
La qüestió és: qui paga la factura? És evident, i aquí hi hauria d'haver consens, que pel fet de viure a Catalunya hom té el dret, sense discriminació, de gaudir de tots els serveis propis de l'estat del benestar. Tanmateix, si és la condició de ciutadania la que els confereix, caldria posar els mecanismes per assegurar justícia distributiva i recordar les responsabilitats de cadascú. Aquí, la legislació internacional és clara. La carta de les Nacions Unides, a partir de la seva Declaració dels Drets Humans, estableix que són els estats respectius els encarregats de vetllar per cadascun dels seus ciutadans. L'article 15 estableix el dret a la nacionalitat, la qual cosa implica la necessitat de protecció de cada individu pel seu govern. El 22 afirma que tota persona té el dret a la seguretat social: té la facultat d'obtenir satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables a la seva dignitat. Segueix amb l'article 25, amb el dret a la salut, i el 26, amb el dret a l'educació. En resum, per a tota persona que viu a Catalunya sense residència legal, l'Estat espanyol, i per principis de subsidiarietat qualsevol altra administració, té l'obligació de fer efectius aquests drets. Tanmateix, la factura hauria d'ésser sufragada pels governs dels països titulars de la nacionalitat dels treballadors forans. De fet és el que succeeix quan un català amb visat turístic emmalalteix en un altre indret. Les despeses solen ésser cobertes, en funció de convenis internacionals, per la sanitat del país de procedència.
A tall d'exemple. La factura ocasionada per la despesa dels aproximadament 10.000 escolars marroquins sense residència legal al Principat (al voltant d'uns 42 milions d'euros) l'hauríem d'enviar al rei del Marroc, per cert, el setè rei més ric del món, amb una fortuna estimada en uns 2.000 milions segons Forbes, i una assignació anual de 320. O exigir que els més de 3.000 milions dels pressupostos anuals en Defensa (16% del pressupost estatal, fonamentalment destinats a l'ocupació del Sàhara) s'haurien de reconvertir en despesa sanitària. Paral·lelismes semblants es podrien fer vers altres estats (alguns, com l'Argentina i el Brasil, amb sistemes educatius i sanitaris força dignes) que utilitzen l'emigració com a fórmula per desactivar tensions socials internes i obtenir divises. Just és que es preocupin pels seus ciutadans més enllà de la manipulació econòmica, religiosa o electoral. Fer pagar les despeses ocasionades pels seus fóra la millor manera de recordar que els estats (i les classes altes dels països emissors de mà d'obra) tenen l'obligació d'oferir polítiques de benestar. Condonar deute financer i reconvertir-lo en deute intern per promoure desenvolupament social fóra la millor contribució que podríem fer com a política exterior.
Què fer amb les despeses socials dels residents legals? Atès que treballen i cotitzen aquí, és just que siguin les institucions catalanes i espanyoles les que subministrin les mateixes prestacions que a qualsevol altre ciutadà. Ara bé, atès que la majoria de treballadors immigrants són ocupats en determinats sectors econòmics caracteritzats per pagar salaris de misèria i sotmetre'ls a condicions laborals penoses, fóra lògic que aquests segments empresarials haguessin de pagar un recàrrec impositiu per fer front a unes despeses derivades de la presència de persones el salari de les quals no permet fer grans contribucions al fons comú.
Sonen les sirenes de que la caixa única de la jubilació no aguantarà el pas dels anys.
Baratar despeses de dependència per precarietat d'independència sembla siga una bona idea per al poder politic.
Ara si no estàs sota la dependència, ja pots estar aturat, mort de gana i morir-te de fam, aquestes polítiques a favor de la misèria necessària que cal multiplicar, distribuïr i repartir.
La política ex-comunista de repartir i repartir, fins que no n'hi haja prou per a res.
En Estats Units no funciona ben bé així, allí creuen en la llibertat.
Primer que res amb la llibertat de cadascú tinga cura de la seva salut, i que l'Estat més enllà d'una normativa bàsica protectora no els impose cap model de salut que siga un abús per les seves butxaques.
L'abús a EUA és que els pobres, les persones de renda mitjana o baixa, no poden exercir aquesta llibertat perquè ... bàsicament no se la poden pagar.
Iforma't, llegeix, viatja una miqueta i coneixeràs aquesta "llibertat" americana!! Vatua l'olla!
Entre el molt i el poc, n'hi ha un terme mig.
que t'impedeix tu i 30 professors obrir una escola i posem per cas que les eines de producció (les aules, els pupitres, les pisares, etc..) les pagues amb un crèdit a 5 anys?
això és la llibertat, que comprta el seu risc, es a dir si la escola es dolenta no tindràs cap alumne i hauràs de tancar.
és el mateix cas per exemple quan els treballadors de la seat fan vaga, si les accions fossin de tots els treballadors tu creus que també farien vaga contra ells mateixos.
m'agradaria veure'ls que farien si les despesses superen els ingressos, pujar-se el sou, contractar més gent, duplicar el preu dels cotxes?
a mi em sembla que tu vols que tu donin tot mastegat amb risc 0.
l'economia centralitzada té un nom clar comunisme o socialisme d'estat.
quan veig en xaplin rodant pels engrenatges de modern times el veig que és una roda dentada més, deixa de ser una persona a formar part d'un seguit de rodes que podriem anomenar, no és home, és part de la 'comunitat"/estat/cooperativa/'colectiu' el fotut és que és per les bones o per les dolentes.
si depengues de mi xec escolar i responsabilitat pels centre i no barra lliure ni fons il.limitats, aquí tens x per y, qui mana? doncs els qui penquen... em semba molt fàcil criticar a qui paga sense tenir al cap que si s'envà a la merda no vindrà l'estat hi et signarà un xec com fins ara.....
per mi que no calibres bé, primer no pots obligar, segon poden existir 4 anarko sindicats en la mateixa terra, 5 em dona la impressió que ho veus tot com la revolució permanent, acabes amb un poble o segueixes amb l'altre, com els vandals..... 'el dia de la revolució' val però l'endemà s'ha de menjar....
proposo que totes les propietats hipotecades passin a formar part del sindicat i que després es sortegin entre els treballadors, qui estigui d'acord i per tant anti-capitalista que aixequi el dit!
digue'm, qui es negui a la colectivització i a formar part de la vostra comuna que li pasarà? pim-pam?
estaria bé deixar algunes coses clares com des-legalitzar la venta d'armes de foc en nom de la llibertat personal per amenaçes com que aniràs al infern però aquesta és real encara que penso que seguirem amb el capitalisme i si són 6 o 7€.....
de totes maneres m'agradaria ser propietari d'un ak47, de moment no tinc que anar a dormir a una casa diferent cada dia.
Tot arribarà i tothom té dret a defensar-se encara que sigui amb un bazuka ja que no s'enfreta a "germanetes de la caritat", volen robar, eufemisme de col.lectivitzar, i el pitjor de tot que van en plan estat, 1 terra = 1 sindicat o estat o com li volgueu dir, doncs això............ensopegar 6 vegades contra una mateixa paret i tornar-hi, com s'anomena? sabiduria o idiotada?
feu el que volgueu sense obligació i ja que ens voleu "batejar" vull armes per defensa i em sembla que altres també.
la venda/compra i tota llei que fa referència a armes de foc o blanques deixa d'estar vigent.
senzillament deixa d'estat regultat i tothom pot comprar, vendre i llogar lliurement i sense iva.
no demano "una re-regulació" sinó una des-regulació.