Bona pregunta es va fer a l'assemblea contra el cementiri nuclear a
Móra d'Ebre. I, com a resposta, vam fer una bona rialla tots els que hi
érem, que, per cert, érem molts, tants que no s'hi cabia.
Ja
tenim una altra agressió damunt del territori i, evidentment, a les
terres del Sud. Encara no hem aconseguit un compromís ferm i en
condicions sobre el cabal ecològic de l'Ebre, que permeti que el riu
continuï sent vida, ni del Siurana, que es mor poquet a poquet; encara
estem veient com cada dia, quan aixequem el cap, veiem un nova central
eòlica, tot i que més del 90% de la potència eòlica ja és al sud
d'aquest país, i que els acords i les promeses d'uns i altres, ai las,
se'ls ha endut el vent. I ara han convençut un ajuntament, el d'Ascó,
per acollir el cementiri dels residus radioactius de tot l'Estat
espanyol.
Podríem parlar d'equilibri territorial: ja tenim tres
centrals en funcionament i una per desballestar, pràcticament tota
l'energia eòlica, i ara van per la fotovoltaica. Encara hem de ser més
solidaris? I els projectes sorgits de la societat civil que han demanat
la complicitat dels governants se'n van cap a Barcelona, cap al nord
(exemple: l'alternativa a l'ITER de Vandellòs)
Podríem parlar de
sobirania municipal: és a dir, amb cinc dels nou regidors del
consistori es pot prendre una decisió que afectarà més municipis, totes
les comarques del sud i, si m'ho permeteu, el país. Això és sobirania o
tirania? O simplement mercadeig.
Podríem dir que donarà riquesa
al territori: però, quan veus que just la comarca de la Ribera d'Ebre
és l'única de la zona que ha perdut població en aquests 25 anys de
centrals nuclears; quan veus la renda per càpita de la comarca, per
sota de la mitjana del país tot i tenir un PIB altíssim; quan veus en
què consisteix el polígon industrial desert d'Ascó, veus que això és
una fal·làcia. Riquesa per a qui?
Podríem parlar del consens
polític, social, associatiu, etc. que demana l'ordre ministerial per
trobar una ubicació. Ara ja tenen el consens. No el volem! Solució:
creiem que és necessari el consens i només cal que un municipi ho
demani.
Però, d'allò que hem de parlar és de per què hem de
buscar una solució a uns residus que no tenen solució? Per què no podem
qüestionar una indústria, la nuclear, que no volem, que no és tan
fantàstica i que té alternatives a mitjà i llarg termini, si es
planifica des dels governs i no des de les companyies elèctriques, com
fins ara s'està fent. Per què no parlem d'eficiència i estalvi
energètic? Per què no podem parlar de petits centres de producció
d'energia prop de les zones de consum? Aquest debat no els interessa, i
menys quan tinguin un sud que s'ho empassa tot. Vull dir que s'ho
empassava, perquè aquests darrers dies, altre cop, com el 2000 amb
Enron, a Móra d'Ebre el dia 20 vam tornar a dir «lo sud ha dit prou».
I ho direm avui a les 11 del matí en una manifestació al poble d'Ascó.
Escrit de Toni Romero, Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat
Els espanyols deuen pensar que millor que una qüestió que els dona asco, estiga en Ascó on tenen aigua de sobra per utilitzar-la per a refrigerar les centrals nuclears.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
