VilaWeb.cat
Retrats d'infants XVII - La terra se m'acosta ...
rginer | Sudest asiàtic | dissabte, 23 de gener de 2010 | 10:12h
O un somriure o veure'ls dormir plàcidament o fixar-s'hi com juguen o rebre les seves carícies .... aquests són alguns dels instants en que pots arribar a la felicitat.

Aquest infant dormint, somiant, en un llitet penjant dels arbres del costat de casa seva, ben a prop de la seva mare, en una illa del riu Mekong a Laos.


Llegint poemes de na Montserrat Abelló aquest sentiment de felicitat, però, pot tornar-se inquietant :

- Al meu voltant només silenci:
  sola, distant com un ocell que plana
  en una tarda oberta.

- Però la terra munta, se m'acosta.
  Escolteu el seu plany contingent,
  mireu quanta injustícia !

- Som sords i cecs.
  I ara la quietud em puny
  i em dol tant de silenci. 

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
Afegir-hi un comentari
  • Ens dol !
    josep_blesa | dissabte, 23 de gener de 2010 | 12:01h
    En el doble sentit de dur-ne i de pruïja moral sentida.

    PS. et respondre amb extensió al treu comentari a partir de les diferents èpoques i necessitats de freqüències diverses sobre l'acústica.

    Un bes suau i tendre.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats