- Si, tu, alguna cosa hem de fer amb aquesta gent. No pot ser que s’aprofitin dels nostres serveis tota aquesta trpa de moros i negres i...
- ...
- Aixó.aixó. Ara mateix escric la moció. No n’empadronem ni un.
- ...
- Quedem així. Tu, et penjo que arribo al despatx.
N’Eudald es fot el mòbil a la butxaca. Per fi, descansa el coltán que el fa rutllar.
Entra al despatx i el coltán torna a rutllar. Aquest mineral també és al seu ordinador. Com també és imprescindible per fer rutllar la càmar digital amb la que ha fet la fotografia aquella de la dona i la quitxalla que té damunt la taula.
En algun lloc del món fan l’alquímia de columbita i tantalita que li permet gaudir de tots aquests luxes i, en les mines d’Àfrica, uns quants privilegiats s’encauen sota terra per extreure aquest mineral.
En Pere mira a la tele com al centre d’Àfrica dues tribus rivals, ben armades de fusells i metralletes s’estan esbatussant per recuperar la terra dels seus avantpassats. Uns avantpassats que, si en Pere ho sabes, no hi han estat mai. La pornografia dels cadàvers mutilats i la cara d’un nano de quatre anys plorant omplen la pantalla de televisió.
Una nova baralla entre primitius al cor del continet que hem de salvar de les mans dels seus habitants. ¿Com pot ser que encara no hagin descobert els avantatges de la democràcia i les gastin a garrotades?
En Pere no sap que sota aquella terra, els satèlits i han detectat reserves ingents de columbita (o de tantalita), un preuat mineral per les comoditats que l’envolten a la seva modesta llar del continent més net i civilitzat del món.
Ingents masses de gent fugint de la fam de les guerres pels recursos naturals. Car aquest és el motiu real de la guerra que els ha fet fora del seu lloc al món.
N’Engé fa temps que va abandonar el seu poblat. Era damunt d’una de les reserves de tantalita més importants del món. Ha trobat feina al cor de Catalunya. Aixó sí, treballa com un negre i l’amo fa temps que li promet el permís de treball. Imprescindible document, sembla ser, per a poder gaudir dels serveis que, utilitzant coltán en el seu maquinari tecnològic, se li neguen per no tenir papers, per ser un negre més en un món de blancs nets i polits i sense un bri de pel a la cara.
Hipocrèsia? Desconeixement? Comoditat? Mandra, potser?
Deixem de tocar-los els collons i potser deixaran de venir, que, malgrat tot, com a casa no es viu enlloc, oi?
