Aquest llibre és la demostració que amb bona voluntat no n'hi ha prou per fer un material didàctic que, com es diu a l'hora d'esmentar els objectius pels quals ha estat fet, vol, entre d'altres qüestions, "reconèixer, valorar i promoure la diversitat lingüística" i "respectar els llenguatges aliens" (sic!).
Tot i que en l'apunt desgraneré els errors continuats del text pel que fa als aspectes relacionats amb la diversitat lingüística, també m'han sorprès, en tractar-se d'una publicació de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, alguns referents marcadament espanyols i, a més, innecessaris, quan, per exemple, parla de "llegat dels àrabs a Espanya", del Marroc com "el país més proper a Espanya pel sud" (tan difícil és fer materials didàctics no etnocèntrics però sí nacionalment autocentrats?) o alguns errors importants en la llengua escrita: "una ciutat que se'n diu Barcelona", "ja que explica la història en qui un nen arriba a un poblat", "fins hi tot"..., o alguna falta de rigor quan es confon el que és una transliteració amb una transcripció fonètica.
Pel que fa als aspectes pròpiament sociolingüístics:
Quan es refereix al Marroc, "el país més proper a Espanya pel sud", afirma, sense problemes, que "l'idioma que parlen és l'àrab", ignorant que bona part de la població té com a llengua pròpia l'amazic, que, com hem dit en altres apunts, segurament és la tercera llengua més parlada a Catalunya a causa de la immigració o ignorant també que al Marroc la llengua col·loquial dels arabòfons és el darija, la variant de la zona de l'àrab (variant, per cert, que és l'única que coneixen els nens petits).
Quan tracta una cançó del Perú en castellà fa una afirmació que, sense voler, connota una certa gradació de llengües: "ens referim al Macchu Picchu, que té un nom força estrany (?) perquè està escrit en quítxua, llengua que encara (?) coneixen moltes persones al Perú". Els interrogants són nostres perquè el fet que una llengua sigui estranya és, com tothom sap, relatiu i encara més quan és una llengua parlada per tantes persones com el català, s'ensenya en algunes escoles i té un cert grau d'oficialitat al Perú (i a Bolívia i a Equador, estats que també apareixen en el llibre i dels quals no es cita en cap moment la presència de llengües ameríndies, especialment importants en el primer cas).
Segons l'autora, l'urdú és la llengua del Pakistan. La llàstima és que només és la llengua d'un 8% de la població i que el panjabi sigui la llengua de la majoria dels pakistanesos que viuen al nostre país.
Quan parla de la cançó del Nepal s"oblida" de dir-nos a quina llengua es refereix, perquè, a part del nepalès (llengua indoària), a l'Himàlaia es parlen llengües tibetobirmanes. Per cert, si estem fent un material intercultural potser caldria recordar, ja que el cita, que el nom autòcton de l'Everest, un nom evidentment anglès, és en tibetàChomolungma o Qomolangma (Mare de l'Univers) i que, en tot cas, el nom oficial és, en aquest cas en nepalès, des de 1960 Sagarmatha (Cap al cel).
Curiós també el cas de Guinea Equatorial, ja que parla, en tot moment, de Guinea (i Guinea és el nom de l'estat que té com a capital Conakry) i no pas de l'estat on es parla la llengua que reprodueix, el bubi, de la qual, per cert, no s'està de dir que és una "llengua que habitualment no s'escriu, només es transmet oralment" (unes afirmacions que, sense matisar, poden tenir connotacions negatives).
El cas de Filipines també és curiós: ho resolt dient que a les Filipines l'idioma és el tagàlog, quan en realitat es parlen més de 150 llengües, algunes, com el cebuà, parlat per uns 20 milions de persones!
Del Senegal afirma que "com passa a Catalunya" el "mandinga" (llengua que posa entre cometes, potser perquè li fa gràcia el nom?, ja que no les posa en les altres llengües que cita en el llibre) "no és l'única (llengua) que hi ha al país". Certament confon el que són llengües territorials, amb el que són les llengües que es parlen en un territori.
Quan ens parla de Xile, el país "més llarg i estret del món" i que "per això la música és molt diversa i diferent dels del nord fins al sud; fins i tot hi canvia l'idioma!". no especifica a què es refereix: a la diversitat dialectal del castellà de Xile? (com passa, per cert, a tot arreu), a la presència de llengües ameríndies (com passa a pràcticament tots els estats sud-americans?)...
I, finalment, recordar-li a l'autora que, com ella mateixa diu, a l'hora de fer aquest material el que ha volgut és "obrir el nostre currículum i donar entrada al coneixement d'altres cultures a les aules", i per fer-ho es basa en el fet que "actualment", aquest és un "objectiu prioritari recollit en el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social -LIC- del Departament d'Educació. Doncs si és així li recomano la lectura d'uns dels annexos d'aquest pla: Una aproximació a les llengües de l'alumnat nouvingut, on podrà descobrir una part de l'autèntica diversitat lingüística i cultural, i no fer un llibre on ajuda, encara més, a la confusió sobre la diversitat lingüística real del món.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
