Es reduiran, en primer lloc, les inversions en doblatge al valencià, la
qual cosa significa, en poques paraules, tocar de mort la indústria precària
que existia, agafada amb pinzes, ara condemnada a una “des-injecció” letal... Cal
recordar que un dels fonaments preponderants de la Llei de Creació de RTVV és promoure
la producció de continguts audiovisuals en la llengua pròpia; i que jo sàpiga,
des de Casablanca, i estem parlant del
9 d’Octubre de 1989, mai no s’ha tornat a programar cap pel·lícula doblada al
valencià en horari de màxima audiència. D’acord, tenim Punt2, però relegar totes
les pel·lícules doblades i subtitulades a un canal amb vocació underground demostra quines són les autèntiques
prioritats i preocupacions dels nostres governants, i per quines nobles i molt honorables parts del cos es passen
la normalització lingüística d’aquest País.
Però això no és tot, el Circuit Teatral Valencià (CTV) també està en
perill. Les companyies, els programadors municipals i els empresaris culturals deixaran
de fer malabarismes i equilibris en la corda fluixa i hauran de buscar,
desesperadament, un miserable tros de fusta al qual aferrar-se abans que
s’afone irremissiblement el vaixell.
Els músics, en canvi, estem d’enhorabona, la sort ens somriu. Els
pressupostos de l’Institut Valencià de la Música (IVM) sempre han sigut tan
insignificants, però tan insignificants, però tan i tan insignificants, que mai
no hem comptat amb aquesta institució per traure’ns les garrofes. Si ens queia
del cel alguna subvenció per a sufragar part de les pèrdues, donàvem gràcies; i
si no, seguíem pegant-nos de cabotades contra la paret, què més podíem fer? Per
això mateix, els músics valencians no notaran la crisi ni patiran en la pròpia
pell els retalls pressupostaris del govern Camps.
Però el que sí que sorprén (o no?), és que fa uns dies Maribel Vilaplana,
en l’espai mediàtic que té reservat a migdia el gabinet de premsa del PP en la
nostra televisió, anunciara amb bombo i platerets que Canal9 havia adquirit els
drets de tota la temporada de la Fórmula 1. Sí, sí, de tota la temporada! Com
ho escolteu... A veure, agafem la calculadora i fem números: si només la
retransmissió de la cursa celebrada a València en agost de l’any passat, amb el
sobrenom grandiloqüent de Gran Premi d’Europa, va suposar un desemborsament d’1,2
milions d’euros de les arques de RTVV (és a dir, de la nostra butxaca), quants
diners ens costaran 19 curses de les mateixes característiques?
Austeritat? Vinga, va!
Article publicat al diari digital L'Informatiu (22 de gener de 2010)
