peremacias |
divendres, 22 de gener de 2010 | 09:12h
Llegeixo en una revista especialitzada del sector dels transports la següent notícia: “Emirats unirà diàriament Madrid i Dubai a partir del proper agost”. L’article, redactat a la capital catalana, relata que tot va començar a Barcelona. Ben curiós! Resulta que ara fa quatre anys, la companyia de bandera dels Emirats Àrabs Units, va decidir operar dos vols setmanals de càrrega des de l’aeroport del Prat fins a Dubai. No cal ni dir que l’aterratge del primer avió va ser rebut amb la pompa habitual pels capitostos socialistes (els locals, els autonòmics i els amos de la cosa, els d’AENA) .
Uns anys després, la cosa anava tant bé que la companyia va doblar les freqüències, però ai las! Resulta que els nous vols varen ser encaminats, per la benefactora empresa pública titular dels aeroports, cap a Saragossa.La cosa no va esverar gens als d’aquí que, confiaven que la companyia aèria compensaria la fugida amb l’establiment de vols comercials per a passatgers. Però els socialistes d’allà, els que manen a AENA són molt més espavilats i no varen parar fins aconseguir el seu objectiu final: des l’any passat, tots els vols de mercaderies es fan des de l’aeroport de la capital aragonesa, tant ben promocionat pel que fa a la càrrega, amb plena sintonia i col·laboració entre el ministeri de Foment i la Diputació General d’Aragó.
Aquest any, es culmina el deliciós compte oriental amb l’establiment dels vols regulars des de Madrid, naturalment. I, Barcelona, que havia iniciat els contactes amb la companyia, de la mà d’aquest invent anomenat Comitè de Noves Rutes Aèries, consistent en una “lleial” col·laboració entre les institucions catalanes – que paguen i treballen- i AENA – que es la rèmora- en surt completament burlada.
Convé parar atenció en aquest relat que, per desgràcia, no és un compte sinó la dura realitat, en aquests moments, de nova ensarronada dels espavilats governants socialistes de Madrid. Ells, ja compten que, els sempre disciplinats socialistes catalans, gallejaran una mica i, ben aviat, s’empassaran el que s’ordeni, des de Ferraz. Ben bé igual com s’han empassat l’altre compte, aquell del rodolí: “El formós traspàs de rodalies, sense trens, ni estacions, ni vies!”
¿Y cuando las ubres de mama España ya esten secas, quien os alimentara? ¿El Rosellon? Si con cuatro españoles que dejaron de tomar cava unas navidades casi os hundis. Imaginate cuando os tengais que comer encima las butifarras con cava la que va a pasar. ¿No os dais cuenta que le estais haciendo el juego a los politicos?, sean del bando que sean. Ellos solo buscan su peculio particular y si no ver el video que he hecho donde hago unas cuantas preguntas a estos trajadores de la patria y que por cierto que no hay ni un solo español que sepa de su existencia. Habia que promulgar una ley que les obligue a cobrar presentandose en el Congreso o Senado, asi por lo menos una vez al mes los españolitos los veriamos como sonrien cuan cuentan sus miles de euros y no los miserables sueldos del resto de los españolitos. Mirar este video que he grabado, por si os gusta. Si es asi enviarlo a cuanta persona conozcais. El video es este: http://www.youtube.com/watch?v=cFBZfje76WM
La qüestió és que si els dirigents de CiU i PSC continuen sent autonomistes i no proposen al seu programa electoral la independència de Catalunya, quan hi haja un canvi al govern espanyol del PP i vulga desbalafiar milions i milions d'euros posem per cas en noves centrals nuclears, per què per a un partit com el PP navegar amb tants milions d'euros sempre és un pastís molt apetit i els seus pot coincidir amb els seus interessos d'Estat nuclear de dependència de Santiago i Cierra España.
Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.
Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.
Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.
Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.
Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.
aquesta informació ara mateix es troba en compta gotes i dispersa.
L'Estat espanyol i els llepaculs del tristpartit.
Mirar este video que he grabado, por si os gusta. Si es asi enviarlo a cuanta persona conozcais.
El video es este:
http://www.youtube.com/watch?v=cFBZfje76WM
La qüestió és que si els dirigents de CiU i PSC continuen sent autonomistes i no proposen al seu programa electoral la independència de Catalunya, quan hi haja un canvi al govern espanyol del PP i vulga desbalafiar milions i milions d'euros posem per cas en noves centrals nuclears, per què per a un partit com el PP navegar amb tants milions d'euros sempre és un pastís molt apetit i els seus pot coincidir amb els seus interessos d'Estat nuclear de dependència de Santiago i Cierra España.