norge |
divendres, 22 de gener de 2010 | 01:44h
Té gust a alguna cosa antiga. Tant, que ja quasi l'havia oblidat. Un gust no gaire bò però gens desagradable. Un puntet dolç i un puntet amarg, com unes herbes. Refrescant i càlid. Em llepo els llavis i busco més informació, però el gust se'n va i la sensació també. Me n'he anat ben bé 15 anys enrera, si no més. Ho torno a tastar.
Noto un pessigolleig als llavis i una sensació agradable. Respiro profundament i m'arrapo a la cadira. Tanco els ulls i respiro profundament altra vegada. He vist unes xiruques, una ràdio vella, un jersei de llana veix i un penjoll de ceràmica de color verd. Això és fabulós. Ho torno a tastar.
Ara he glopejat i he notat com s'escolava entre les dents, per sota de la llengua i com baixava gola avall. He sentit unes veus familiars, un murmuri. Algú deia d'anar a la piscina. He sentit unes passes i una porta obrint-se. Un ocell. Potser un canari. Un canari o un periquito. Unes claus dringant a sobre d'una plata i una petita reverberació. Caram! Un glop més.
Més frescor però un punt més d'amargor. Pols. Alguna cosa seca. Guix, potser. Unes tovalles de quadrets verds i blancs acabades de planxar. Un marbre fred, segons com llis i segons com rugós. Sil·lènci. Algú ha començat a dutxar-se dos pisos més amunt. És diumenge pel matí. Vaig a jugar. Vaig a tastar-ho per darrera vegada.
Saborosíssim. Menys dolç. Fresc. Una mà que dibuixa amb un llapis. Una calculadora antiga. De les de manivela i rotllo de paper. Crec, crec, creeeeec, crec. Olor de patates i pastanagues. Fum. Em llepo els llavis i m'escuro la gola. Una melodia a la ràdio. Una melodia molt bonica. Una cadira s'enretira fent soroll. Crido. No. Canto. Bones notícies.
Noto un pessigolleig als llavis i una sensació agradable. Respiro profundament i m'arrapo a la cadira. Tanco els ulls i respiro profundament altra vegada. He vist unes xiruques, una ràdio vella, un jersei de llana veix i un penjoll de ceràmica de color verd. Això és fabulós. Ho torno a tastar.
Ara he glopejat i he notat com s'escolava entre les dents, per sota de la llengua i com baixava gola avall. He sentit unes veus familiars, un murmuri. Algú deia d'anar a la piscina. He sentit unes passes i una porta obrint-se. Un ocell. Potser un canari. Un canari o un periquito. Unes claus dringant a sobre d'una plata i una petita reverberació. Caram! Un glop més.
Més frescor però un punt més d'amargor. Pols. Alguna cosa seca. Guix, potser. Unes tovalles de quadrets verds i blancs acabades de planxar. Un marbre fred, segons com llis i segons com rugós. Sil·lènci. Algú ha començat a dutxar-se dos pisos més amunt. És diumenge pel matí. Vaig a jugar. Vaig a tastar-ho per darrera vegada.
Saborosíssim. Menys dolç. Fresc. Una mà que dibuixa amb un llapis. Una calculadora antiga. De les de manivela i rotllo de paper. Crec, crec, creeeeec, crec. Olor de patates i pastanagues. Fum. Em llepo els llavis i m'escuro la gola. Una melodia a la ràdio. Una melodia molt bonica. Una cadira s'enretira fent soroll. Crido. No. Canto. Bones notícies.
Abraçades