Fa molts anys, cap a finals del setanta i principis dels vuitanta, portàvem unes xapes a la samarreta que deien: "Nuclear? No, gràcies" En aquells anys no m'hagués passat pel cap que trenta anys més tard hi hagués algú a Catalunya que exhibís més o menys impúdicament un lema com el que dóna títol a aquest apunt. M'hagués decebut veure un futur tan poc prometedor, no només en el tema ambiental. En clau de present, em costa entendre, de fet no ho entenc, que un sol municipi tingui la potestat d'instal·lar al "seu" territori un cementiri nuclear que per la magnitud de la qüestió afecta tot un páis, regions senceres, una àmplia geografia. Qui són els regidors d'Ascó per prendre una decisió que afecta milions de persones? Qui són per saltar-se a la torera la decisió del Parlament de no instal·lar cementiris a Catalunya? Com és possible que la llei permeti que qüestions de tal importància depenguin d'un sol municipi? On és el patriotisme dels qui s'anomenen nacionalistes?
No tinc cap dubte que participaré en tota manifestació, acte i esdeveniment que pugui aturar aquest despropòsit.
La qüestió és que si CiU i PSC continuen sent autonomistes i no proposen al seu programa electoral la independència de Catalunya, quan hi haja un canvi al govern espanyol del PP i vulga desbalafiar milions i milions d'euros en noves centrals nuclears per què per un partit com el PP navegar amb tants milions d'euros sempre és un pastís molt apetit i els seus interessos d'Estat nuclear de Santiago i Cierra España.
No crec que hi hagi una relació entre Independència i desnucearització. França és un exemple de país independent molt nuclearitzat. Ja veus que els adversaris els tenim a casa, de la mateixa manera que a casa tenim xenòfobs, corruptes... En un país cap tota la condició humana: àmplia i variada, i això no ho canvia, per desgràcia, la Independència. El canvi només pot venir per la pressió social.
Carles: on haurem de deixar el material sobrant de les centrals? En algun país desenvolupat? Nosaltres hem produït les deixalles. Nosaltres tenim la responsabilitats de emmagatzemar-les. Hi estem d'acord amb les central o no, la merda és nostra i en algun lloc la tenim de tindre.
"Nosaltres hem produït les deixalles", dius... No pas. No ens han consultat si volíem o no nuclears, per tant, no se'ns pot responsabilitzar d'unes deixalles que no volíem produir.
Carles, no fuges d'estudi: On collons els hem de deixar? A Somàlia? Haití tal volta? Estigueren o no d'acord, les deixalles són de les nuclears catalanes i és a Catalunya on els han d'emmagatzemar. Allò intel·ligent fóra mirar on les deixen i treballar per que el lloc siga el més adient possible i el més segur, dins de les possibilitats. Si nosaltres tenim de ser tan terrossos i tan dogmàtics com ells: malament rai.
No se m'escapa que, per desgràcia hi ha residus, però entén que si a
banda de no estar d'acord amb les nuclears, a més, ens hem d'empassar
els residus, és com si et bufetegessin dues vegades! Què passaria si no hi haguessin candidats? Què passaria si els governs topessin amb una oposició frontal que els fes perillar cada vegada que ubiquessin un cementiri en contra de la voluntat majoritària? Probablement passaria que haurien d'abandonar l'energia nuclear davant del rebuig social. No el hi posem fàcil.
AnnaPortell |
dijous, 21 de gener de 2010 | 23:59h
Ostres, doncs et comentava que tenies raó, ves! Igual m'he distret i he premut tornar al post? Sóc capaç (no tinc el dia...) M'has clavat un ensurt! Aix, quin liu... Petons!
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Fa molts anys, cap a finals del setanta i principis dels vuitanta, portàvem unes xapes a la samarreta que deien: "Nuclear? No, gràcies" En aquells anys no m'hagués passat pel cap que trenta anys més tard hi hagués algú a Catalunya que exhibís més o menys impúdicament un lema com el que dóna títol a aquest apunt. M'hagués decebut veure un futur tan poc prometedor, no només en el tema ambiental.
Nosaltres hem produït les deixalles. Nosaltres tenim la responsabilitats de emmagatzemar-les.
Hi estem d'acord amb les central o no, la merda és nostra i en algun lloc la tenim de tindre.
A Somàlia? Haití tal volta?
Estigueren o no d'acord, les deixalles són de les nuclears catalanes i és a Catalunya on els han d'emmagatzemar.
Allò intel·ligent fóra mirar on les deixen i treballar per que el lloc siga el més adient possible i el més segur, dins de les possibilitats.
Si nosaltres tenim de ser tan terrossos i tan dogmàtics com ells: malament rai.
banda de no estar d'acord amb les nuclears, a més, ens hem d'empassar
els residus, és com si et bufetegessin dues vegades!
Què passaria si no hi haguessin candidats? Què passaria si els governs topessin amb una oposició frontal que els fes perillar cada vegada que ubiquessin un cementiri en contra de la voluntat majoritària?
Probablement passaria que haurien d'abandonar l'energia nuclear davant del rebuig social. No el hi posem fàcil.
Digues alguna cosa o m'agafarà un infart! (no sé si valides comentaris o no...)
A què et refereixes?
(No valido els comentaris)
Igual m'he distret i he premut tornar al post? Sóc capaç (no tinc el dia...)
M'has clavat un ensurt!
Aix, quin liu...
Petons!