Amb la retirada de Pujol, l'oasi polític català es va acabar. Amb l'escàndol de Millet, l'oasi social es va ensorrar. Sense oasi polític ni burgès, Catalunya es normalitza en el pitjor dels sentits. Hi quedava, però, l'oasi virtual. La internet catalana era un bon mirall del país. La Catalunya digital millorava la real. Mireu, per exemple, l'èxit del domini .cat. Aquest 2010 pot ser l'any de l'explosió de l'oasi que ha estat la xarxa catalana. S'haurà acabat el regnat del bon rotllo, l'ànima col·laborativa, l'activisme saludable i culte, la militància digital amb esperit de radicalitat democràtica.
El somni s'esvaeix. No només perquè el control sobre la xarxa s'intensifica (els Estats hi potinegen), sinó per l'arribada a internet de projectes i artefactes analògics. El respecte, la conversa i les idees que caracteritzaven la majoria de portals, eines i blogs catalans donen pas a l'estirabot, l'insult i la intoxicació massiva.
Els comentaris van perdent la seva virtut de pluralitat, amb casos de riquesa intel·lectual, i han esdevingut una cursa quantitativa, una pugna del tot per l'audiència. En aquest sentit, la xarxa està copiant el pitjor de la televisió: la porqueria. Amb la diferència que a internet és porqueria encara més barata.
La proximitat electoral farà que això s'agreugi. Voldria equivocar-me i que aquest article es quedés en una caricatura, però tinc la sospita que els equips de campanya (alguns més que d'altres) engegaran el ventilador digital en lloc de prendre nota d'Obama. Quan un assenyala la lluna, el tonto mira el dit. No està provat que els que mirin la lluna l'aconsegueixin. Però queda clar que els que miren el dit fan un mal favor al conjunt de la comunitat internauta. Obama va guanyar la batalla d'internet. Recaptar fons, atraure militants, obrir el programa i connectar amb la ciutadania són la lluna en temps de desafecció. Organitzar internautes per escampar consignes, prejudicis, falsedats i insults sistemàtics (i en majúscules!) és el que fan els tontos. Estimats lectors, aneu amb compte a partir d'ara. S'imposa una ciberètica profilàctica contra l'energumen digital. A internet, no tots som iguals.
A què venen aquests estirabots cap a la burgesia "catalana"? No veus que el fet de repetir la catalanitat d'aquesta és una mostra de la catalanofòbia espanyola? Has sentit mai parlar de la burgesia francesa? o de la burgesia anglesa? o inclús de la burgesia espanyola(que no fos poderosa no vol dir que existís)? La burgesia és una classe social, i com a tal no entén de fronteres. La catalana no va ser ni de bon troç pitjor que les altres, més aviat el contrari, la burgesia catalana fou un exemple de modernitat, i sort en tenim avui en dia d'aquells genis que van ser capaços de fer una revolució industrial tot i tenir en contra un dels estats més retrògrads d'Europa. Els treballadors a Catalunya estaven millor pagats que enlloc, això no vol dir que hi hagués excepcions i tensions socials, però pots trobar mil i un exemples i testimonis de què a Catalunya el nivell de vida per les classes baixes era més que acceptable. L'hospital de Sant Pau i el Palau de la Música són bons exemples de la modernitat d'aquella gent, i del compromís social que tenien. Sí Saül, l'Hospital de Sant Pau era un autèntic palau per la gent necessitada, i el Palau de la Música sempre tingué les portes obertes a les classes populars -així m'ho explicaren els meus avis i pares, i el seu testimoni és molt més important que les fòbies i mentires d'en Jordi Soler Tura-.
No confonguem les coses, en Fèlix Millet no té res a veure amb la burgesia, i molt menys amb la catalana, seria més just que parlessis de FUNCIONARI, o del control de la cultura que s'excerceix avui en dia des del poder polític, recorda que la fundació del Palau es va crear l'any 1.990, en època encara de Felipe González, és a dir, que poc té a veure tot això amb el que els socialistes anomenen "burgesia catalana".
Crec que no. Som un país com qualsevol altre i si bé hi ha pàgines i blocs davant els quals et treus el barret també hi abunda la e-porqueria. I com més s'avança en l'esfera digital, més coses positives i més coses negatives en surten.
No em considero un gran internauta, però la meva sensació és que en castellà, anglès, francès, alemany vaig trobant coses bones i dolentes igual que en català.
Una vegada oberta la traça i veient-ne les possibilitats s'hi apunta molta gent amb la intenció de treure'n partit.
Hi haurà qui si que en treurà, d'altres no entendran per on es mouen i faran destrosses, altres ho deixaran tot brut, ...
Peró seguirà havent-hi una nova frontera, un espai on els que s'aventuren en noves opcions, i els que els seguim una passa enrera, tindrem l'oportunitat de compartir coneixement, i de pas anar comentant les destrosses i els encerts que s'estan fent.
Esperem que la xarxa i la pròpia gent posin les coses al seu lloc.
Salut!
Detras de la campaña de Obama había no una, sino 7 empresas
gestionando su accion en la red.
Es normal en USA que eso sea asi y un pais moderno como el vuestro
tambien es normal que lo haga.
Ara bé, el que sí comparteixo és que el que ara veníem al detall - estirabots, desqualificacions i atacs verbals de divera magnitud - ara ho vendrem a l'engròs. Els partits desplegaran la propaganda arreu i per tots els mitjans, ja sigui a través dels ciberactivistes habituals, o bé a través de "community managers" més o mens professionals.
I, el pitjor, és que creixerem en quantitat però no en qualitat.
Coincideixo totalment amb la teva opinió. Dissortadament, aquest bon rotllo a que fas referència s'acabat. Cada cop més, els comentaris creatius i argumentats deixan pas a la descualificació, l'insult i la mala educació. Trobo a faltar l'esperit de col·laboració i el respecte que fa temps predominava als fòrums, comentaris i altres llocs de la xarxa. És una llàstima que també aquí, comenci a predominar una manera de fer gens agradable.
Hi ha persones que necessiten rebre les opinions reals de la gent que el segueix, o que el coneix, o que l'ha patit, i només fa que voler fer constància del que està passant realment per a que la gent que mane en aquest pais obri els ulls i no es deixi entevenar per les - i ara sí - intoxicacions dels que un dia li van donar la confiança.
Cal doncs que - Saül - facis autocrítica del que dones al país que et dona de menjar, perquè fer autobombo i haver d'utilitzar la demagògia per distreure al ciutadà és molt trist i menys la censura d'opinions.