La primera reacció a la notícia que publica Vilaweb, avui mateix, és que s'ha acabat l'AVUI. Si la compra del diari per un altre diari "català, catalanista, progressista i amb secció de Països Catalans" comporta que no es mantingui ni el mínim, ja indigne, de distribució arreu del país, vol dir que l'AVUI s'ha acabat. L'AVUI va néixer per omplir un espai buit, avui estem menys buits però poc i mal coberts en paper. La decisió és un acte de renúncia al país inacceptable. Ahir recordava la posició del Triangle. Això de l'AVUI, i els seus amos del Punt és trist, fa sentir vergonya i demostra que la renúncia del diari a la nació completa que va començar fa anys no era més que l'inici del secessionisme que assumeix Catalunya com a bo. L'empresa propietària de l'AVUI mereix el menyspreu de tot el país, ni que sigui pel record del que podia haver estat i fa massa temps que no era. Però sobretot per la decisió fastigosament botiflera. Si ells no tenen dignitat, demostrem que a nosaltres encara ens en queda. Si la gent del nostre país, a Mallorca, a l'Horta, a l'Alcoià o a Perpinyà no és tractada igual que la de Barcelona o Tarragona, de quin país parlaran els mentiders? I un pensament per valorar més endavant, com és que aquesta involució mediàtica en l'àmbit nacional es produeix amb ERC al front de la conselleria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat catalunyesa?
Perque el montilla els hi ha dit que no diguessin res.
Anònim |
dijous, 21 de gener de 2010 | 14:00h
Aquest pensament que dius, vols valorar més endavant; jo el tinc ja valorat ja fa molt de temps. Des que mana el tripartit, aquell govern que havía de ser catalanista i d'esquerres, ha acabat sent molt destructiu per catalunya sobretot pel que fa al sentiment de país. Resulta que aquest govern no ha sigut ni tant d'esquerres, ni tant catalanista, ni tant ecologista. De fet en moltes coses, i sobretot el que fà referència a la nació catalana, s'ha quedat molt enrera envers els que manaven abans, CIU; els quals haviem criticat sistemàticament per falta d'ambició, i ara resulta que almenys en aquest sentit no ho feien tant malament. ERC, partit que vaig votar per sentiment i convicció i sense creure mai que guanyaría les eleccións, però si dotar-lo de prou força per influïr un cert punt catalanista dins el govern en que pogués pactar, m'ha decepcionat profundament des del principi del primer tripartit, però molt mes encara en aquest segón, en que s'ha acabat convertint en un autèntic lacai del PSC, es a dir del PSOE. ERC no te cap mes objectiu que mantenir-se al govern a qualsevol preu, aixó si, els hi va perfecte mantenir unes JERC que continuïn venént entre els mes joves uns ideals que després al parlament, els representants de ERC amaguen dins la carpeta per por de perdre el sou, el càrrec i l'audi. Sincerament que els republicans estiguin al govern l'hi ha servit ben poc al nostre país, i aixó fa molta pena.
És que abans l'AVUI es venia? o gaire bé només s'oferia a quatre indrets mal comptats.
El Punt tenia més projecció al País Valencià, fins i tot comarcal i el van llevar, per semblar anti-higienic i anti-ecologic promocionar el paper periodic de cara el segle XXI.
Només podria triomfar al Principat i les Illes Balears un diari fet des de les comarques centrals del País València, per valencians, en valencià i per a tots els Països Valencians.
El que no sé és si digital només o en paper per això de l'ecologia.
Ja existeix: es diu El Temps i és setmanal, fet des de València, amb informaicó de tot el país i grans reportatges internacionals. EL problema? Només es ven al Principat, malgrat que està subrepresentada a nivell informatiu
D'acord amb les subvencions que són vergonyoses en quantitat, però no t'has llegit mai ni El Temps ni el Tiempo per arribar a dir això, perquè no s'assemblen en res, excepte el nom. De fet, El Temps té com a mirall Der SPiegel i tradueix al català molts dels seus reportatges i entrevistes que, als lectors àvids de premsa internacional, ens encanta.
Així i tot, et dic el que diu ma mare (valenciana): ja us ho fareu. No ploreu que els principatins no mantinguem una capçalera que ni tan sols compràveu, i feu-ne una de nova vosaltres mateixos, perquè us ocmproteu com els partits polítics valencianistes: amb capelletes irreconciliables. I així us va.
No estic gens d'acord amb el teu plantejament. Demostra una manca de coneixement absoluta sobre com funciona una empresa.
Primer, els governs no n'haurien de tenir res a dir i tant de bo no existissin ni les subvencions que inunden la premsa catalana.
Segon, els valencians no compren ni El Temps ni El Punt (ara ja sota subscripció), per tant l'excusa de la informació no valenciana del diari és això... una excusa. El dia que El Temps sigui comrpat majoritàriament a València no et preocupis que la resta de mitjans hi entraran. Així són els negocis. Al Principat s'han fet molts mitjans locals i comarcals en català i al País Valencià, amb subvencions principatines i tot, res de res, pel que no podeu menysprear un mitjà que perd anualment 200.000 euros per culpa de la seva distribució al País Valencià i per vendre només 400 exemplars (entre Balears, València i Madrid).
Per últim, sempre dic el mateix en aquests casos, si algú hi veu un forat rendible econòmicament que s'hi fiqui i l'exploti... jo l'ajudaré, com ja faig amb la meva política de subscripcions a casa a tots els mitjans catalans que puc, però els ploramiques que van pels racons i els governs demanant ajuts no em serveixen.
Sento ser tan dur, i probablement injust amb tu, però m'enerva la capacitat victimista que té el nostre poble. Hem perdut les ganes de fer coses i millorar.
Sobre el funcionament de les empreses, el primer que caldria que et plantegessis és quin ha estat el funcionament de l'AVUI, com a empresa, al llarg de la seva història. D'altra banda, el fet que l'AVUI encara es repartís, testimonialment, al Païs Valencià i les Illes és degut al seu origen, en cap cas a les polítiques ni empresarials, ni nacionals ni socials de la direcció i l'empresa, que han fet desaparèixer, fa un munt d'anys, l'àmbit dels Països Catalans de les pàgines del diari, però també dels continguts i de les polítiques de creixement i d'inversió. Si una empresa vol aconseguir un objectiu, ha de posar mitjans i riscos per aconseguir-los. Pretendre que els coses funcionen segons el vent que bufa, el miracle del moment o la sort de la loteria no és política d'empresa. En el cas de l'AVUI a més hi ha hagut una política catalunyesa excloent i botiflera, sense analitzar, no cal a aquestes alçades, el pla de desenvolupament territorial lligat als continguts. Només ha faltat que entressin els progres del Punt per acabar de fer la faena. I és que el pujolisme, transversal com el que més, ha fet més mal que el blaverisme, donat que a sobre ha mentit i ha estat del tot hipòcrita respecte del país. Si avui es tanca l'AVUI a la major part del territori nacional és per voluntat de l'empresa i no s'hi valen eufemismes. Cap diari en català ha de poder viure sense considerar tot el país. Ara és el moment de tancar l'AVUI d'una vegada i pensar el país de nou o tancar-lo, que és per on anem.
N'hi havien pocs que gosaven a vendre'l i el que en tenia algún quan anava a comprar-lo la dependenta en mirava com a un bitxo rar i caniava de llengua per atendrem en castellà com si fora un apestat falangista d'un regim artificial propassat.
Resulta que aquest govern no ha sigut ni tant d'esquerres, ni tant catalanista, ni tant ecologista. De fet en moltes coses, i sobretot el que fà referència a la nació catalana, s'ha quedat molt enrera envers els que manaven abans, CIU; els quals haviem criticat sistemàticament per falta d'ambició, i ara resulta que almenys en aquest sentit no ho feien tant malament.
ERC, partit que vaig votar per sentiment i convicció i sense creure mai que guanyaría les eleccións, però si dotar-lo de prou força per influïr un cert punt catalanista dins el govern en que pogués pactar, m'ha decepcionat profundament des del principi del primer tripartit, però molt mes encara en aquest segón, en que s'ha acabat convertint en un autèntic lacai del PSC, es a dir del PSOE.
ERC no te cap mes objectiu que mantenir-se al govern a qualsevol preu, aixó si, els hi va perfecte mantenir unes JERC que continuïn venént entre els mes joves uns ideals que després al parlament, els representants de ERC amaguen dins la carpeta per por de perdre el sou, el càrrec i l'audi.
Sincerament que els republicans estiguin al govern l'hi ha servit ben poc al nostre país, i aixó fa molta pena.
És que abans l'AVUI es venia? o gaire bé només s'oferia a quatre indrets mal comptats.
El Punt tenia més projecció al País Valencià, fins i tot comarcal i el van llevar, per semblar anti-higienic i anti-ecologic promocionar el paper periodic de cara el segle XXI.
El que no sé és si digital només o en paper per això de l'ecologia.
El Temps només sembla una mala traducció del seu honònim en castellà.
Al País Valencià és dira L'Oratge la revista semanal i Hui el periodic.
Així i tot, et dic el que diu ma mare (valenciana): ja us ho fareu. No ploreu que els principatins no mantinguem una capçalera que ni tan sols compràveu, i feu-ne una de nova vosaltres mateixos, perquè us ocmproteu com els partits polítics valencianistes: amb capelletes irreconciliables. I així us va.
Primer, els governs no n'haurien de tenir res a dir i tant de bo no existissin ni les subvencions que inunden la premsa catalana.
Segon, els valencians no compren ni El Temps ni El Punt (ara ja sota subscripció), per tant l'excusa de la informació no valenciana del diari és això... una excusa. El dia que El Temps sigui comrpat majoritàriament a València no et preocupis que la resta de mitjans hi entraran. Així són els negocis. Al Principat s'han fet molts mitjans locals i comarcals en català i al País Valencià, amb subvencions principatines i tot, res de res, pel que no podeu menysprear un mitjà que perd anualment 200.000 euros per culpa de la seva distribució al País Valencià i per vendre només 400 exemplars (entre Balears, València i Madrid).
Per últim, sempre dic el mateix en aquests casos, si algú hi veu un forat rendible econòmicament que s'hi fiqui i l'exploti... jo l'ajudaré, com ja faig amb la meva política de subscripcions a casa a tots els mitjans catalans que puc, però els ploramiques que van pels racons i els governs demanant ajuts no em serveixen.
Sento ser tan dur, i probablement injust amb tu, però m'enerva la capacitat victimista que té el nostre poble. Hem perdut les ganes de fer coses i millorar.
Si una empresa vol aconseguir un objectiu, ha de posar mitjans i riscos per aconseguir-los. Pretendre que els coses funcionen segons el vent que bufa, el miracle del moment o la sort de la loteria no és política d'empresa. En el cas de l'AVUI a més hi ha hagut una política catalunyesa excloent i botiflera, sense analitzar, no cal a aquestes alçades, el pla de desenvolupament territorial lligat als continguts.
Només ha faltat que entressin els progres del Punt per acabar de fer la faena. I és que el pujolisme, transversal com el que més, ha fet més mal que el blaverisme, donat que a sobre ha mentit i ha estat del tot hipòcrita respecte del país.
Si avui es tanca l'AVUI a la major part del territori nacional és per voluntat de l'empresa i no s'hi valen eufemismes. Cap diari en català ha de poder viure sense considerar tot el país. Ara és el moment de tancar l'AVUI d'una vegada i pensar el país de nou o tancar-lo, que és per on anem.