Deia ahir a La Vanguardia el crític cinematogràfic i televisiu Jordi Balló que no entenia perquè TV3 ha decidit rescatar La Trinca del bagul dels records per donar-li el protagonisme absolut d'un programa en horari preferent. Jo tampoc ho entenia els primers dies, quan vaig veure que allò anava de "càstings" més o menys cutres, i que havien triat un jurat femení que barrejava una gran actriu còmica com la Lloll amb dues poca-soltes de segona i que ni la simpatia natural de la Beth presentant aconseguia donar-li una mica de gràcia a tot l'invent. Però els darrers programes m'han començat a agradar més: han prescindit del jurat i han deixat els tres "trincos" com a únics jutges (ahir amb la col·laboració d'una Nina sobreactuada), han entrat joves que canten força bé i es nota que s'esforcen i, a més de les actuacions, ens posen uns petits reportatges que donen sentit a tot plegat: La Trinca explicada per ells mateixos, per exemple; o personatges importants de la societat política i cultural parlant de quina vivència recorden relacionada amb el trio de Canet... On vull anar a parar? Doncs a la part final de l'article d'en Balló: el prestigiós crític arriba a la conclusió que TV3 intenta que les cançons de La Trinca esdevinguin conegudes i populars entre el jovent d'avui dia per poder fer allò que ell anomena traspàs generacional de referents culturals autòctons. Però creu que fracassarà perquè la materia primera no és prou bona per assegurar aquest traspàs. Permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre tan contundent premonició.(N'hi ha més)
Les meves filles tenen 16 i 12 anys. Tenen gustos musicals força allunyats de les cançons de La Trinca. No es pot dir que jo els hagi posat gaire vegades discos dels de Canet, perquè no en tinc ni m'agraden excessivament. Sabien qui eren perquè alguna vegada els ho hem explicat o ens n'han sentit parlar amb els tiets i els avis en converses de sobretaula. Tenien una lleugera idea que dos dels tres components de l'ex-trio són els amos de l'empresa que fa programes d'èxit que elles havien consumit, com ara l'impresentable (per a mi) Operación Triunfo, que tant de mal ha fet a la música per a adolescents i joves. Per tot això, m'imaginava que elles dues fugirien d'aquest programa, com fugen d'altres programes de TV3 que consideren massa seriosos o massa "catalanistes" (evidentment que veuen Polònia, Crakòvia o APM, perquè això no els obliga a pensar gaire). Però, sorpresa!, els dos últims programes se'ls han empassat sencers i han començat a cantussejar les cançons trincaires, com si haguessin descobert la sopa d'all. I em deien: doncs no estan malament, aquestes peces (la de "Coses de l'Idioma" els va semblar genial; en canvi, la de "la guerra de l'enciam" no la van acabar d'entendre, perquè no han vist mai pagesos cremant camions d'altres països).
Això m'ha fet pensar que la idea de TV3 no és tan descabellada, sobretot veient que el fenomen Trinca és bàsicament dels que ja passem dels 40 i que vam viure el final de la dictadura i el principi de la democràcia i l'autonomia escoltant i cantant aquestes cançons. Però en canvi, els xicots que formen les sis formacions aspirants a ser la nova Trinca tenen tots entre 20 i 40 anys. Per tant, sí que hi ha un cert relleu generacional possible, i no està tot perdut, si joves de menys de 20 com les meves filles "connecten" amb la música i el missatge que transmeten aquestes cançons. És com aquests grups de rock formats per nanos de 15 a 25 anys, que agafen les veteranes peces de La Nova Cançó i en fan versions rockeres o raperes o com li vulguin dir. Estem fent possible el relleu de la música cantada en català, n'estic segur, i TV3 és l'eina essencial per aconseguir-ho. Aplaudeixo, doncs, la iniciativa de l'equip de la Terribas apostant per La Trinca i espero que aconsegueixi els objectius desitjats, si és que són aquests.
Això m'ha fet pensar que la idea de TV3 no és tan descabellada, sobretot veient que el fenomen Trinca és bàsicament dels que ja passem dels 40 i que vam viure el final de la dictadura i el principi de la democràcia i l'autonomia escoltant i cantant aquestes cançons. Però en canvi, els xicots que formen les sis formacions aspirants a ser la nova Trinca tenen tots entre 20 i 40 anys. Per tant, sí que hi ha un cert relleu generacional possible, i no està tot perdut, si joves de menys de 20 com les meves filles "connecten" amb la música i el missatge que transmeten aquestes cançons. És com aquests grups de rock formats per nanos de 15 a 25 anys, que agafen les veteranes peces de La Nova Cançó i en fan versions rockeres o raperes o com li vulguin dir. Estem fent possible el relleu de la música cantada en català, n'estic segur, i TV3 és l'eina essencial per aconseguir-ho. Aplaudeixo, doncs, la iniciativa de l'equip de la Terribas apostant per La Trinca i espero que aconsegueixi els objectius desitjats, si és que són aquests.
