Amb tots els respectes però amb contundència, i és que fa anys que ho penso. Sé d’altres capitals de comarques, com les de l’Alt Penedès o Osona que tenen un poder permanent d’atracció comercial, cultural i econòmica respecte de les poblacions amb qui comparteixen demarcació territorial, que exerceixen la capitalitat de manera lloable, i que esdevenen veritables eixos aglutinadors d’unes persones que comparteixen un determinat territori amb sentiment de pertanyença comuna. Vaja, que se senten orgulloses de formar part de les seves respectives comarques i no s’estan d’anar a trobar la seva capital perquè s’hi troben còmodes i representades. I molt al meu pesar, aquest no és el cas ni d’Igualada ni de l’Anoia que molts portem al cor. Ja m’agradaria!La nostra, ho he escrit en diverses ocasions, és una comarca desunida, descompactada, esmicolada, mal comunicada i plena de referents que la desdibuixen en totes direccions. Amb un nord que es promociona turísticament al marge de la resta de la comarca i que es relaciona molt més amb el Bages i la Segarra a través dels nous eixos viaris que s’enduen molts alts anoiencs i altes anoienques cap a altres capitals, com Manresa o Cervera. Amb un centre...
Ara que fa poc va renéixer de les cendres de la inoperància administrativa el debat sobre les vegueries i que, de nou, els polítics que en podrien prendre les decisions més fermes s’han fet enrere amb la consigna eterna de l’ara no toca, escagarrinats –diguem-ho tot- per les conseqüències que els podria reportar a nivell electoral en els propers comicis, trobo que és un bon moment per tornar a posar aquest tema damunt la taula. Aquest i un que hi va estretament lligat. La necessitat tan dubtosa com real de tenir aquí i en moltes altres comarques una institució com el consell comarcal, segons el meu entendre ben prescindible, sobretot considerant la forma que presenta en l’actualitat.. Trobo que, en lloc d’haver-hi uns consellers representants de comarques desunides com la nostra, i posats a mantenir la institució, hauria de ser només un punt de trobada administratiu d’alcaldes de manera que vetllés tothora per la coordinació local màxima i per les polítiques unitàries i conjuntes a nivell comarcal, en el nostre cas, anoienc. Estic convençut que si fos així els resultats serien més satisfactoris i també la capacitat de la nostra comarca de tirar endavant iniciatives conjuntes, posem per cas, contra la desocupació laboral o a favor de la promoció turística a nivell nacional, europeu i mundial. Sé que en l’actualitat els consells comarcals juguen un paper pràctic per exemple en la gestió del transport i els menjadors escolars, però mentre no arriben unes vegueries que han de reduir algun dia l’absurditat de tanta multiplicitat administrativa, m’agradaria que, en el nostre cas, el consell comarcal també contribuís a reforçar el sentiment de pertanyença a una comarca, la de l’Anoia, en tots els que li donem vida. Ja que hi som, no tot està perdut. Ara que l’apagada analògica també agermanarà els anoiencs i que amb la Televisió Digital Terrestre podrem accedir des de tots els racons de la comarca per exemple al Canal Taronja (el 37 de la TDT), penso que serà un bon moment per a reforçar la nostra identitat anoienca, un objectiu que, d’altra banda i de manera ben lloable persegueix i va assolint des de fa quatre-cents nou dijous el setmanari l'ENLLAÇ DELS ANOIENCS.
Si no ho veieu així... llegiu aquesta notícia apareguda en mitjans de comunicació anoiencs aquesta mateixa setmana...
Set municipis anoiencs reivindiquen l’Alta Segarra
La reivindicació dels set municipis del nord de l'Anoia, que volen pertànyer a la Catalunya Central, topa amb la voluntat expressada per 23 altres municipis de la comarca d'integrar-se dins de l'àmbit Penedès, i la insistència reiterada de l'Ajuntament de la capital per formar part de la Regió 1.
ni idea dels problemes de la resta de la Catalunya comarcal, ja que tan sols sóm
capaços de mirar-nos el melic del Barcelonès.
Les meves disvulpes si t'he molestat amb la meva resposta.
actual.Igualada no té funcions de capital perquè cap alcalde igualadí
ha volgut desenvolupar-les i perquè els alcaldes dels pobles veïns no
volen cedir aquest protagonisme.
Amb tot, sempre hi ha marge pel canvi.
Capitals n'hi ha moltes, mare només n'hi ha una.