Albert Vila |
dijous, 21 de gener de 2010 | 23:42h
Que el PSC vagi segon no és cap novetat; sempre hi ha anat. Només escadusserament ha passat davant de CiU en nombre de vots, però mai en nombre d'escons.
Una altra cosa són les eleccions generals, en què sempre han estat primers.
En realitat és un detall una mica secundari, perquè a aquestes alçades ja es pot afirmar - llevat que hi hagi un cataclisme difícil de predir ara - que CiU tornarà a guanyar.
En aquest cas, les tres incògnites més rellevants són les següents:
1) El Tripartit tornarà a sumar? Si torna a sumar, tornarà a governar, per més fàstics que ara faci en Puigcercós.
2) Si no hi ha Tripartit, sabrà CiU resistir la temptació de la sociovergència? Si, ja ho sé, una bona manera d'enganyar-se és dir que pactant amb els socialistes aquí condicionem els socialistes allà.
3) Obtindrà Reagrupament uns resultats prou amplis com per fer trontollar les dues hipòtesis anteriors i forçar una política de pactes radicalment nova? Tendeixo a creure que no, perquè els electorats estan molt consolidats.
En qualsevol dels tres casos crec que el canvi sociològic serà menor, per més espectacular que sigui el canvi polític. El 'tempo' dels canvis sociològics és sempre molt més lent que el polític, molt sotmès a factors conjunturals.
Dit això, només resta una reflexió sobre la marxa cap a la independència, que jo no veig per a demà, i que exigirà molt més esforç i molta més perseverança del que estan disposats a reconèixer els qui volen cremar etapes sense dir pas com.
Una altra cosa són les eleccions generals, en què sempre han estat primers.
En realitat és un detall una mica secundari, perquè a aquestes alçades ja es pot afirmar - llevat que hi hagi un cataclisme difícil de predir ara - que CiU tornarà a guanyar.
En aquest cas, les tres incògnites més rellevants són les següents:
1) El Tripartit tornarà a sumar? Si torna a sumar, tornarà a governar, per més fàstics que ara faci en Puigcercós.
2) Si no hi ha Tripartit, sabrà CiU resistir la temptació de la sociovergència? Si, ja ho sé, una bona manera d'enganyar-se és dir que pactant amb els socialistes aquí condicionem els socialistes allà.
3) Obtindrà Reagrupament uns resultats prou amplis com per fer trontollar les dues hipòtesis anteriors i forçar una política de pactes radicalment nova? Tendeixo a creure que no, perquè els electorats estan molt consolidats.
En qualsevol dels tres casos crec que el canvi sociològic serà menor, per més espectacular que sigui el canvi polític. El 'tempo' dels canvis sociològics és sempre molt més lent que el polític, molt sotmès a factors conjunturals.
Dit això, només resta una reflexió sobre la marxa cap a la independència, que jo no veig per a demà, i que exigirà molt més esforç i molta més perseverança del que estan disposats a reconèixer els qui volen cremar etapes sense dir pas com.