Aquest dilluns va començar malament. Al despertar-me i encendre la llum, la catàstrofe es va manifestar desvergonyida. La primera de les operacions mecàniques que faig al llevar-me, va portar associada una mala notícia. Només estirar la ma per agafar les ulleres, ja vaig intuir que alguna cosa no anava bé. La branca esquerra de la muntura estava trencada. Les meves pobres ulleres adéu-siau.
Vaig anar a l'òptica a buscar remei i superar el desgavell. Sembla ser que el meu corrector visual és de fabricació italiana i cal demanar les peces a la central. Un amable empleat de l'establiment ja va advertir-me que el recanvi podia tardar una setmana o dues en arribar. Si no n'hi hagués del mateix color, farien la tramesa d'un joc complert de dues branques, per conjuntar-les adequadament. També va abocar-me que si el model estava des-catalogat, caldria canviar les muntures senceres. Si fos possible aprofitarien els vidres, i si no... Aquí cal remarcar que les ulleretes de la punyeta, tenen només dos anys de vida. 600 € a pastar fang. Us puc assegurar que jo tractava de forma exquisida les meves progressives. Sempre netes i lluentes, fent nit a la funda, envoltades de cotó.
Torno a casa enfadat, més aviat disgustat. No per la morterada de calers que potser caldrà descordar, si no més aviat per l'estat de les coses. Abans tot durava més i podies allargassar la vida útil dels estris quotidians de forma digna. Remenant els calaixos de la tauleta de nit, vaig trobar ben guardades a la seva capseta, les velles ulleres de temps enrera. Austríaques. No portaven cap òptica progressiva i només milloraven la visió a mitja i llarga distància, però estaven senceres. Les modes han canviat molt. Unes muntures de pasta marró enormes. Diu que ara han tornar a portar-se grans. A mi tant em fa. El cas és que m'han salvat la vida. Fins que no tingui les altres apariades, puc anar fent. De lluny força bé, però de prop no hi pisco del tot. Ara mateix, aquí davant la pantalla, em faig un embolic i clico les tecles que wdopdif okfig xkidfmaspf ikj e wmisd dhte yscivug. Perdoneu.
Amb la musca ben cofada, us convido a tots valtros a llegir a totes hores, el bloc CONSUETA.
Responsable de la redacció i de tot el treball de camp: Lo Consueta de Reus, alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé, conegut amb els àlies de: "el Ventura" o "el Bona" i més modernament com "lo Consu".
El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris. Sagan-1981
Total visites darrer mes: 34.356 Repercusió mensual: + 21,5 % Mitjana actual: 1.145 visites/dia Mitjana anual: 1.062 visites/dia
Visites acumulades el 30/11/10 --------- A la portada del bloc: 440.679 Als posts o entrades: 476.257 --------- ♦ Suma total visites:916.936 --------------------------------------
.JPG)
.JPG)
Boníssim el post! Llàstima d'ulleres...
Records!