El món del vi sol generar, a vegades, una literatura plena d' hipèrboles, retòrica buida, pleonasmes, exageracions, invencions, imatges de gust dubtós i pedanteries...Sempre hi ha una exceció, però..
VINS
A DUES MANS
Què
passaria si apleguéssim un excel.lent perioidsta de vins i un sommelier
estrella?. L´experiment ha funcionat molt bé, i es diu Marcel Gorgori-Joan
Roca.
Fruit
d’ un excel.lent programa de TV, apareix aquest llibre de Marcel Gorgori i
Josep Roca- el sommelier de El Celler de Can Roca, 3 estrelles Michelin-. “Vins
compartits” (Columna, 367 pàgines.Cartoné). El llibre es presenta en forma de
diàleg, tot recordant el programa del canal 33 En Clau de Vi.
Un excel.lent
treball, que fuig de la pedanteria que sol envoltar el món del vi. Josep Roca
expressa amb claredat idees molt treballades i Marcel Gorgori fa un contrapunt
excel.lent, i viceversa. El llibre es distribueix en Vins blancs, Escumosos i
Vins negres. Es comenten, és clar, vins concrets, però temes generals que han d’
interessar a qualsevol aficionat al vi.
El text, a més, està trufat amb
interessant anècdotes fruit de al convivència del periodista i el sommelier.
Aquest
llibre és un excel.lent manual per a conèixer les característiqeus. La fitxa de
tast- dels grans vins, de Catalunya i d’ arreu; color, acidesa, gust, retrogust,
nas, bombolles...”Són raïms que donen vins interessant i amb discurs”, diu Joan
Roca d’ un moscat.
Toni Delgado |
dimecres, 20 de gener de 2010 | 23:25h
...tota la retòrica a l'entorn del que bevem i el que menjem. Entenc que la retòrica ha esdevingut un negoci en si mateixa, més enllà de la naturalesa de l'objecte d'opinió. M'agrada el vi, però soc incapaç de trobar-li les deu mil collonades que s'empesquen els entesos. Ben mirat, si els hi fem cas acabarem no sabent si el vi és de raïm o de fruites del bosc, si ha estat macerat en un mateix bòtil amb atmelles o amb arbequines. A casa sempre tinc un porró de vi damunt la taula, un vi correntet d'orígen conegut, que a l'estiu passa indefectiblement a l'interior de la nevera. Si toca festa grossa no em dol un vi de marca, un Montsant o un Costers del Segre, però encabat amb el que disfruto més és amb l'humil del porró. De cava ni parlar-ne, no m'agrada i no el suporto. Deu ser la cosa del canvi de nom, sempre li he dit xampany. Potser per això el xampany francés no em produeix acidesa, i el cava si, per bo que sigui. El programa de TV3 Jaume no em va agradar, bé, no em va agradar la artificiesa del presentador.
