En Pascual Madoz Ibañez (Pamplona 1806-Genova 1870) va ser un polític del segle XIX que va passar a la posteritat -principalment- pels seus estudis de geografia i d’estadística. Es l’autor del monumental “Diccionario Geografico, estadistico, historico de España y sus posesiones de ultramar” que va acabar l’any 1850, i on descriu amb abundoses dades cada municipi, comarca i partit judicial.
Els besavis penedesencs eren segons en Madoz “de caracter afable, comparado con el de los moradores de otros puntos de Catalunya”, l'autor atribueix aquesta afabilitat “a la proximidad y relaciones continuas con Barcelona y Tarragona” on hi devia viure la millor gent del Principat.
Sorprèn la lectura de les produccions bàsiques de la comarca “mucho vino, aceite, trigo, cañamo, higos, legumbres y algarrobas” i afegeix que a la comarca “se cria ganado lanar y de cerda, pavos y otras aves”, en un altre apartat diu “pero no en abundancia por la escasez de pastos. La caza aunque ha disminuido mucho, a medida en que se ha desmontado el terreno, hay suficiente de perdices, conejos, liebres y palomas torcaces”.
A propòsit del vi, lloa la Malvasia de Sitges, però diu que ha disminuït la producció degut al seu elevat preu i per “la moda perjudicial que se ha introducido en muchas capitales del reino, de consumir vinos estranjeros”.
Descriu les vies de comunicació del Penedès i fa esment de la carretera que creua la comarca i les parades de diligencia que troba “estan en Cantallops en dirección a Barcelona. Hay una posada regular en Ordal, dos buenas en Villafranca i dos en Monjos”.
En el seu detallat treball explica que els jornals agrícoles es paguen a 6 rals els homes i a 2 rals a les dones; i que els salari industrial varia entre 5 i 10 rals els homes, depenen del treball que fan.
L’any 1843, el partit judicial de Vilafranca va tenir 18 acusats, “penados presentes 17, contumaces 1; de los procesados 14 contaban de
El treball d’en Madoz és important per conèixer els costums i l’estructura econòmica del nostre país a mitjans del segle XIX encara que alguna de les seves dades despertin avui un somriure, com la denominació de l’actual Vilanova i la Geltrú a qui encara anomena Villanueva de Cubellas.
