A vegades salten espurnes tan incomprensibles com perilloses. Perquè es tracta de l'ànima de la Nació i no podem acceptar que es corrompi així com així.
Catalunya insolidària
Observo esbalaït una deriva en l’opinió social i política catalana cap a un territori a frec d’una patètica visceralitat d’insolidaritat.
El primer símptoma va ser la “bragueria” de les vegueries. Si repartir quatre províncies imposades en set vegueries escollides implica aquesta demostració pública d’egoismes municipals i comarcals, potser val més deixar-ho córrer. Per matemàtica estricta, s’ha d’entendre que per descentralitzar entre set ens el que ara tenen quatre, hi haurà ciutats que hi guanyaran i n’hi haurà que decreixeran. I per experiència de gestió política s’havia de preveure que sorgirien tensions múltiples (Tarragona/Reus, Manresa/Vic, Lleida/província...) i, per tant, s’havia de debatre la qüestió en privat fins a arribar a un consens de mínims, per evitar la sensació de separacions i enveges i, més encara, per evitar també que el govern és trobés en la disjuntiva d’haver de premiar els uns a costa dels altres. En els mesos que dura la gresca no he vist ni un/a alcalde, ni un consell comarcal, disposat a cedir i fer pinya amb les municipalitats veïnes. Un senyal pèssim per a Catalunya, perquè sense un sentiment sincer d’unitat NACIONAL, no anirem mai enlloc.
Pitjor em sembla encara, però, l’embolic que s’han fet i han provocat els regidors de l’Ajuntament de Vic amb la qüestió de l’empadronament. La immigració és sagrada, perquè mal utilitzada porta de dret a la xenofòbia i el racisme, i aquesta és la pitjor de totes les ignoràncies que es fan i es desfan. I ho dic així (el poeta em perdoni) perquè és una ignorància que es pot crear perfectament, manipulant l’opinió pública per tal que no vegi l’enorme patrimoni econòmic i cultural que la immigració ens ha regalat mentre es magnifiquen els perjudicis amb què se’ls acusa. És cert que arreu hi ha ovelles negres i que d’algun país n’han vingut moltes. Però també que d’ovelles negres aquest any n’hem trobat moltes, molt grosses i ben catalanes, de manera que en comptes de revisar de manera especial els negocis dels forans, valdria més vigilar les nostres pròpies fundacions i institucions. M’indigna que mentre hi havia feina per a tothom i el país s’enriquia gràcies a la immigració, sovint mal pagada i pitjor protegida, ciutats com Vic (que avui fa d’exemple) la rebessin sense dir ni piu per garantir-se un progrés sostingut i diligent.
Subscric fins a l’última lletra aquell eslògan que diu que “És català tothom que viu i treballa a Catalunya”, i només hi voldria afegir que, quan l’atur és alt i creixent, és un insult carregar la culpa (horrorosa paraula) als més dèbils; als que en general s’han beneficiat menys de la bonança i en general pateixen més la crisi.
Malgrat tot, jo crec que aquests polítics de Vic emmascaren les diferències de classe social darrere el concepte immigració.
Només despatxaran als immigrants sense recursos, els immigrants de butxaca plena ja els està bé que siguin de Vic.
Lamentable realitat; vals pel que tens i no pel que ets...
Una abraçada!