jpinyol |
dimecres, 20 de gener de 2010 | 17:20h
Ahir al matí, aprofitant el permís de paternitat i una estoneta lliure que em van deixar les gestions que cal fer gairebé a diari per registrar el meu primer fill en el nostre ordre de coses, vaig sotmetre'm a una insòlita entrevista per al Canal Taronja de Televisió. Me la va fer el Ton Jans (que s'assemblava molt al Quique Santano - tot un tot terreny de les càmeres amb una excel·lent experiència com a productor audiovisual-), juntament amb la Júlia Rober (en versió Cecília Segado -una catalonaportenya que des de fa anys fa via pels escenaris catalans i pels mitjans televisius-). A la imatge, tots dos, a banda i banda d'aquesta cosa fosca que sóc jo)
L'entrevista que vam enregistrar i que properament emetrà aquest canal de televisió, parteix d'una idea originalíssima. El Quique, després de molts anys dormint tranquil·lament, es desperta i té una immensa necessitat de saber moltes coses. I va trobant personatges curiosos que el posen al dia en gairebé tot.
Durant la conversa m'ho vaig passar d'allò més pipa. Se'm va concedir l'impagable honor de parlar sobre els ets i els uts de compartir la passió per la paraula escrita i sobre l'engany acceptat que suposa la literatura, i de retruc vam parlar de la vida com si el Quique i jo, que som cunyats d'amistats conjuntes bellíssimes, acabéssim de néixer dos minuts abans (els necessaris per vestir-nos i, només en el seu cas, pentinar-se...)
Gràcies Quique i Cecília, sou una meravella!
Com que el Canal Taronja -que cada mes també em permet participar en una tertúlia televisiva- s'emetrà de manera imminent (a partir d'avui o a partir de demà dijous 21 per la TDT (Canal 37), us confirmaré el dia que s'emetrà l'entrevista amb l'única condició que trobareu si continueu llegint...
Que hi hagi set persones diferents que m'ho demanin i especifiquin el perquè ho demanen a través dels comentaris d'aquest post. Vinga, animeu-vos!
