El bosc d'oliveresque surt de les gleves
perfumades de ma terra
oferint-nos dels avis
la saviesa, avui oneja,
branques al vent,
com fa la nostra mar
sota el mestral.
I, quan oneja, sembla
que balli una sardana
sobre les aigües.
Rafael Caria era un filòleg alguerès i una persona molt emblemàtica a la ciutat de l'Alguer, que mantenia estreta relació amb bona part de la intel·lectualitat d'arreu dels Països Catalans. Nascut el 1941, va contribuir de manera fonamental al redreçament cultural i lingüístic de l'Alguer. Des del 2006 era membre corresponsal de l'Institut d'Estudis Catalans, com a especialista de topomàstica i lexicografia algueresa. Guardonat també amb la Creu de Sant Jordi, el seu darrer estudi fou 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc'. Era un dels editors de la Revista de l'Alguer, anuari acadèmic de cultura catalana editat pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda amb el suport d'institucions de Catalunya, Sardenya i l'Alguer. Va col·laborar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l'ensenyament de la llengua no tenia suport legal, i a la difusió de publicacions per a infants algueresos.
L'IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seua màxima distinció honorífica per la seua trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer. Entre les seues obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l'Alguer, La vegetació espontània al camp de l'Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese'. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L'Alguer, llengua i societat i L'alguerès des d’una perspectiva històrica.
Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant...
Darrera la ironia del vent aquesta plana
i la mar d'una tendresa antiga.
Xarxa de murs de pedres mil·lenàries
alzines arquejades, com els avis,
i creuers de velles carreteres:
dins els tancats, laberint de tota
ma infantesa, l'aixa del temps
ha obert nous camins.
Tots els senders que van cap a ponent
són possibles.
L'alè del mestral comença, com sempre
dolçament i dura, però fort, set dies o,
si més no, tres. En la màgia del número
s'amaga el gran misteri.
El silenci ha tornat i ha clevillat
les teulades i ha ferit les parets
de les cases dels pagesos, i dels clevills
desgota en grans d'arena, el temps:
la mort, a voltes, és lenta i gradual.
Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant...
Darrera la ironia del vent aquesta plana
i la mar d'una tendresa antiga.
Xarxa de murs de pedres mil·lenàries
alzines arquejades, com els avis,
i creuers de velles carreteres:
dins els tancats, laberint de tota
ma infantesa, l'aixa del temps
ha obert nous camins.
Tots els senders que van cap a ponent
són possibles.
L'alè del mestral comença, com sempre
dolçament i dura, però fort, set dies o,
si més no, tres. En la màgia del número
s'amaga el gran misteri.
El silenci ha tornat i ha clevillat
les teulades i ha ferit les parets
de les cases dels pagesos, i dels clevills
desgota en grans d'arena, el temps:
la mort, a voltes, és lenta i gradual.
