Li diuen Javier Cavanilles, té quaranta anys que no aparenta, està un poc tronat però, d'un temps fins ara, s'ha convertit en el principal maldecap dels venedors de burres, estafadors i altres membres de la fauna de mentiders dels adivinadors, tarotistes i amics d'allò paranormal. El seu primer llibre, on desmuntava un dels misteris més matussers de la història paranormal ibèrica, el de les cares de Bélmez, el va dur als tribunals i va fer que, fins i tot el guru del misteri, Íker friker Jiménez s'hi fixara; ara, amb el seu segon treball, Cavanilles apunta cap al món del tarot, tot desmuntant-lo amb un text tan educatiu com divertit i pocasolta.
El tarot ¡vaya timo! és una lectura que no deixa indiferent als afeccionats a allò paranormal i que, sobretot, no deixa en massa bon lloc a tot el ram de pocavergonyes que s'aprofiten de la ignorància aliena, tot fent pronòstics i adivinacions d'allò més destrellatat. Cavanilles, més destrellatat si cal, els posa en el seu lloc i aplica, amb ironia i un punt de mala llet, la tècnica del "contra tots". L'única pega del llibre d'aquest amic de la casa és que està escrit en castellà però, si algú té molt d'interés i, sobretot, és xica i fadrina, segur que el bo de Cava li ho tradueix en qualsevol barra d'un bar de València.
Siga com siga, contra la ignorància i les pamplines, Cavanilles en vena. Cent per cent recomanable!
Seria una pega si estigués escrita en rus, en francés o inclús en anglés (que molts no dominen) pero en una de les nostres llengües?
Sempre dic que un nacionalista utilitza qualsevol aspecte de la seua vida per a dispersar "el missatge de la causa": des dels estudis fins l'amistat o l'amor. Com els retors, que sempre li peguen la volta a les coses per a acabar parlant de "l'amor de l'Església" i la necessitat de tindre-la present.
aleshores s'entén que, encara que fora amb una frase, es tenia que aprofitar la recomanació d'un llibre sobre... "el tarot"!! per a fer patent que "la lluita continua". Sempre present dirigint les distintes accions.
Jordi
Ara bé la qüestió no és si un llibre està escrit en castellà o traduït.
La qüestió és que als nostres països no tindria que imposar-se els castellà, per dret de conquesta amb el Decreto de Nueva Planta, al igual que a Madrid tampoc està imposat el català.
Antoni
Efectivament, jo no conec les vostres bromes privades, jo llisc un blog públic i sols d'eixe blog públic extrac l'informació i l'opinió a la que després conteste. Si eixa frase anava dirigida a un grupet reduit de persones del teu entorn, doncs és normal que jo no ho haja sabut interpretar en to de broma. Pero m'alegre molt que siga així, perque no entenia eixa frase venint d'unes persones a les que considere amants de la cultura i de la llengua com a ferramenta de comunicació, i no enemics de cap en particular.
Els nacionalistes espanyols fan el mateix que els nacionalistes en general. No veig massa diferencia, la veritat, més que tenen uns objectius diferents i contraposats. És com ho veig, jo que no soc nacionalista i mire eixe món des de dins -soc valenciá- pero sense compartir-ho, siga el nacionalisme que siga: el catalanista, el blaverista, el españolista o altres.
Et demane de nou disculpes. T'he dit més d'una vegada que la meua intenció és participar al vostre blog sense cap tipus d'atac personal (aixo mai ho faré), sempre són opinions politic-tematiques; a més, com he dit en moltes ocasions, m'agrada el vostre blog que llisc molt agust i sempre que conteste ho faig sense acritud.
I pot ser no em cregau, pero després de llegir el vostre blog he reenviat la informació del llibre als meus amics, perque encara que a priori no és un tema que me motive, estic segur que deu de ser un llibre superdivertit, per tot el que comporta clavarse amb els Aramís Fuster i els Rappels...
PD. Perdoneu que no pose accents oberts pero este ordinador de la feina deu de ser "anti-valenciá", perque no els detecta. A veure si la proxima vegada que vinga el tecnic li ho dic.
Això sí, el tema dels accents oberts al teu ordinador has d'arreglar-ho ja! hahahaha
.