VilaWeb.cat
joseppinyol | dimarts, 19 de gener de 2010 | 10:38h
      La sentència del Tribunal Constitucional serà un atemptat contra els drets humans clar si modifica l'Estatut d'Autonomia aprovat pel poble català en referèndum. En aquest cas el Parlament de Catalunya tindrà motiu per denunciar el Regne d'Espanya davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Aquest Consell va substituir l'any 2007 el Comitè de Drets Humans creat amb el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que desenvolupa la Declaració Universal de Drets Humans. Si la sentència anul·la algun article del text aprovat en referèndum infringirà l'article 152.2 de la Constitució Espanyola. Aquesta, i molt especialment els articles 151 i 152, van ser exigits per l'Assemblea de Parlamentaris catalans per atorgar el consentiment del poble català a la pertinença a l'Estat Espanyol després de l'intent de genocidi i de la persecució del règim militar del General Franco. L'existència del poble de Catalunya va ser reconeguda en diversos articles de l'Estatut de 1979 i ratificada en el de 2006. Tots dos estatuts estableixen que el Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. El primer article del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics estableix: “Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural” . Si el Regne d'Espanya anul·la de manera unilateral la protecció constitucional del seu Estatut d'Autonomia vulnera els drets civils i polítics del poble de Catalunya.

 


      Si el Tribunal Constitucional modifica el text aprovat en referèndum el nostre Parlament, com a representant del poble de Catalunya, haurà d'iniciar la internacionalització del conflicte entre Catalunya i l'Estat Espanyol. El Consell de les Nacions Unides permet que particular i associacions presentin denúncies contra vulneracions dels drets humans. No permet la presentació de casos amb motivacions polítiques. Per aquesta raó s'ha de presentar el cas català amb tota la seva transcendència històrica, amb el tracte que ha rebut el poble català des de 1714. Entre d'altres arguments pot utilitzar el preàmbul de l'Estatut de 2006 que no té validesa dins l'ordenament jurídic espanyol, però té validesa històrica i legitimitat democràtica. Per aquesta raó convé que sigui el Parlament de Catalunya, com a representant del nostre poble, el que presenti la denúncia davant de les Nacions Unides. D'aquesta manera el cas català pren la dimensió d'un afer entre pobles i estats, no un afer intern espanyol. Si els actuals diputats no volen seguir la via de la internacionalització del conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya, aquesta proposta hauria d'esdevenir el punt central de les properes eleccions catalana.

      Que podem esperar de la denúncia davant les Nacions Unides de la laminació de la voluntat del poble català expressada en referèndum?. D'entrada demostrar al President espanyol José Luís Rodríguez Zapatero que els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional no s'esgotaran en unes setmanes de malestar i mobilitzacions. Al contrari hem de mostrar a l'Estat Espanyol i al món que la sentència marcarà un abans i un després, perquè serà la ratificació formal del trencament del pacte constitucional i estatutari entre Catalunya i el Regne d'Espanya. Sobretot aquesta denúncia posarà el contenciós calatà-espanyol en l'àmbit del dret internacional i superarem el marc de la Constitució espanyola.

      En el cas que el Consell de Drets Humans accepti la denúncia del Parlament català, la ONU hauria de nomenar un relator especial, un representant del Secretari General o un expert independent que elabori un informe sobre la situació. Catalunya podrà explicar a les Nacions Unides tota la història de la seva relació amb l'Estat Espanyol des que va ser aplicat el Decret de Nova Planta apel·lant al dret de conquesta. El Regne d'Espanya haurà de justificar totes les maniobres que ha efectuat per reduir Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú des del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Segurament no s'aconseguiria molta cosa més.


      Però això no és poca cosa, sinó tot el contrari, un gran pas estratègic. Obrim un nou front, l'internacional, que és indispensable per tal que el dia que a Catalunya hi hagi una majoria per la independència, la proclamació unilateral d'independència tingui èxit. Perquè, amb el conflicte obert, les instàncies mundials forçaran l'Estat Espanyol a acceptar la convocatòria d'un referèndum vinculant, amb supervisió internacional, amb la pregunta que ja han contestat 162 poblacions del Principat: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”. En un llibre que he escrit i apareixerà aviat es desenvolupa més detalladament la importància de la internacionalització del cas català en l'estratègia de la Declaració Unilateral d'Independència.

 

Comentaris: 1
  • Ho pots dir i repetir
    Moisès | dimarts, 19 de gener de 2010 | 11:41h
    Però mentre al Parlament de Catalunya no hagi una majoria de diputats disposats  a defensar la dignitat de Catalunya, pots donar tots els arguments juridico-polítics que vulguis, no hi haurà res a pelar.
    La pilota la tenim a la nostra teulada, Espanya ja fa dies que se la treure de sobre.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats