marieta |
divendres, 22 de gener de 2010 | 08:12h
S'estan morint, les palmeres de Roma s'estan morint.
A mi les palmeres m'agraden molt, molt. Les que més m'estime són les de la plaça Tetuan de Castelló, n'hi ha una que és altíssima (i a Castelló és difícil) i porta allà tota la vida (i això a Castelló, per a una arbre és un miracle), a la Plaça de la Pau també n'hi ha, molt altes, precioses (mireu com li planta cara al monstre de deu pisos que té darrere). També me mire sempre les de l'aeroport de València (veges tu) mentre fume en arribar o abans de marxar. I les que n'hi ha a les alqueries o entre els tarongers entre València i Castelló, que veig des del tren. Quasi sempre he viscut amb palmeres a prop i ara, a Roma, s'estàn morint. Ací les meues preferides són dues a les que sempre dedique une esguard des de l'autobús passant per Via dei Fori Imperiali, les de la foto, són esplèndides.
El que està matant les palmeres del sud d'Europa i del nord d'Àfrica és el morrut roig, que va vindre del sud-est asiàtic. A Roma, des que van vindre els corcs, l'única solució era abatre les palmeres infectades, però ara pareix que arriba una esperança de salvar-les, i arriba d'Elx, m'encanta.
A mi les palmeres m'agraden molt, molt. Les que més m'estime són les de la plaça Tetuan de Castelló, n'hi ha una que és altíssima (i a Castelló és difícil) i porta allà tota la vida (i això a Castelló, per a una arbre és un miracle), a la Plaça de la Pau també n'hi ha, molt altes, precioses (mireu com li planta cara al monstre de deu pisos que té darrere). També me mire sempre les de l'aeroport de València (veges tu) mentre fume en arribar o abans de marxar. I les que n'hi ha a les alqueries o entre els tarongers entre València i Castelló, que veig des del tren. Quasi sempre he viscut amb palmeres a prop i ara, a Roma, s'estàn morint. Ací les meues preferides són dues a les que sempre dedique une esguard des de l'autobús passant per Via dei Fori Imperiali, les de la foto, són esplèndides.
El que està matant les palmeres del sud d'Europa i del nord d'Àfrica és el morrut roig, que va vindre del sud-est asiàtic. A Roma, des que van vindre els corcs, l'única solució era abatre les palmeres infectades, però ara pareix que arriba una esperança de salvar-les, i arriba d'Elx, m'encanta.
I sí em doneu la raó... és potser rar que una cosa tan bella estigui amenaçada en aquest món nostre, tan procliu a fer passar a millor vida tot allò que és formós, digne i conhortador?
En la conversa telefònica curta però joiosa que vam tenir vostè i jo, Gran Rabí del Misteri, diferenciava les sordes i les sonores, no era ieista i juraria que no ensordia sempre les "j". Què es pot esperar d'un joïo?Seria que desapitxava davant d'elxà desapitxat però tinc bona orella però se que li agrada destrossar el català amb el seu dialecte més aberrant i més evolucionat! Això sí, el ritme de frase tenia una cosa de xòtis que tan sols he trobat a Madrid i jo de vostè no faria absolutament res per canviar-la. És el seu segell.
Per la resta fantàstic, na Marieta i la cosa del "morrut" fa forolla i retré armes. Ara, l'he vist de mos ulls i no és roig que roig és el color de terra fins al color de les castanyes! És, més aïna, tirant a vermell o encarnat.
Una abraçada,
Esther
Joan-Carles, cavaller elxà de nació catalana. Espere que més enllà de comptar palmeres menjaríeu un magnífic arròs i crosta: mare i filla.
Com que sóc elxà i en sé molt, moltíssim de palmeres t'he de dir que "l'escarabat vermell" -la cosa del "roig" és una altra tonalitat aquí avall- ens va venir per Egipte en palmeres importades per molt que tingués el seu origen en un altre indret.
A més "l'escarabat vermell" és nom de mosqueter o podria ser-ho mentre que "morrut roig" em sona a club de carretera: bé s'hauria de dir "la morruda roja". Un "morrut" al meu poble és un que té els morros (llavis) molt enfora i abultats, ja saps com una que li diuen Ester Cañadas, és model i és d'Alacant, que els tenia abans la mar de fins i bonicos i sembla que s'ha pegat una mandronada amb els morros a l'escala.
Ho vaig assajar d'explicar a uns valencianets de Canal 9 però ni cas perquè no em van comprendre gens.
Espere no haver-te esglaiat amb aquesta primera entrada. Enhorabona per la sensibilitat extrema.
Et saluda un dàtil
Pur 'escarnio e mal dezir'...
És clar que tens testimonis: dos, concretament.
Aqui tens una foto
esperem que el morrut no acabi amb les palmeres mediterrànies, per aquí ja fa anys que rossega i no hi ha manera d'acabar amb ell.