Entitat sense afany de lucre dedicada a l´educació en el temps lliure dels infants i joves. Organitza colònies, casals d´estiu i de Nadal, campaments, rutes , camps de treball , esplai setmanal i servei de menjador escolar.Fundada el 1994.
Pàgina web de la Federació Catalana de l´Esplai, entitat dedicada a l´educació en lleure infantil i juvenil, amb més de 100 esplais i associacions federades.
Projecte de recuperació de la memòria democràtica al districte de Sant Andreu. Homes i dones que van donar part de la seva vida per a recuperar la dignitat democràtica i nacional de Catalunya
Bloc del Grup 99. Aquest grup neix a partir d´ex-estudiants d´Història de la Universitat de Barcelona. Fa un cop al mes tertúlies literàries a Ca l´Ardiaca. Les seves portes són obertes a tothom interessat/da pels estudis històrics.
pauvinyes |
diumenge, 17 de gener de 2010 | 17:01h
Més tele
I ja que parlem de tele i d'història, no em puc resistir a esmentar
el cas d'Eduard Rifà, pioner de la petita pantalla a Catalunya. Per
gentilesa dels seus néts Molàs-Rifà, aquesta setmana he rebut a casa un
exemplar dels seus articles aplegats el 1938 en una edició de bibliòfil
amb pròleg de Tomàs Roig i Llop, el pare de Montserrat Roig (per cert,
no us perdeu, al Brossa Espai Escènic, l'escenificació dels articles
que l'autora va publicar a l'AVUI). Tornem a Rifà, que segons Roig i
Llop era un "poeta de l'acció", un d'aquells "éssers dinàmics, sencers,
cavallers de l'ideal sense quixotismes balders". I quin era l'ideal?
Fer una televisió de Catalunya. Francesc Canosa ho narra amb empatia al
llibre República TV (Ed. Duxelm). I atenció, estem parlant dels
anys 30 del segle passat! Primer els recels del govern de Madrid i
després la guerra i el franquisme van frustrar l'empenta d'aquella
televisió naixent. L'èpica televisiva de Rifà va ser reemplaçada per
l'èpica militar de la División Azul. I així ens ha anat.
