jmsansalvador |
dissabte, 16 de gener de 2010 | 22:29h
En una notícia caçada al vol ahir a la ràdio, la locutora informava que un trenta-tres per cent del total de la població de l’estat fuma com un carreter. Jo, que ja fa anys que he deixat el tabac, sóc conscient que abans fumava com una xemeneia o com una màquina de tren de vapor.
Hi ha certs col·lectius que han acabat carregant amb el pes de deteminats cadàvers. Pensem en els pobres cosacs. No en conec cap, però tenen una fama tremenda de bevedors. Beu com un cosac, es diu de la persona que fa abús del mam. Els carreters havien arrossegat històricament dues males fames justificades : la de gent molt suadora i la de professió molt renegaire. Sua com un carreter, es deia d’aquella persona que transpirava de manera abundant. Era lògic, atenent a que l’ofici provocava llargues jornades laborals estivals fent esforços sota soleis de justícia. Renega com un carreter també era ben trobat, ja que treballant amb bestiar de tir i haveries, no comptaven amb gaire més recursos que la blasfèmia i el renec per fer-se passar avall l’adrenalina. No sé pas si els carreters eren molt proclius al consum de manufactures del tabac però temo que, essent l’anar suat i el flastomar dos conceptes amb molt mala imatge, no se’ls hagi acabat encolomant el mort del tabaquisme –que Déu n’hi do- a ells, precisament a ells. Pobres carreters. Ja no els ve d’un pam.
AnnaPortell |
diumenge, 17 de gener de 2010 | 12:18h
que se'n veuen de carreters! A Cantoni, de petites, la nostra distracció era esperar-los i demana'ls-hi que ens hi deixessin pujar al darrere, d'equena a ells, de cara al carrer. Sempre accedien. Els acompanyavem fins el camp i, tornàvem a pujar a peu, carrer amunt. En Manel i en Jaume, sempre duien a la boca una cigarreta o un havà encès. Ho recordaré tota la vida...
que se'n veuen de carreters! A Cantoni, de petites, la nostra distracció era esperar-los i demana'ls-hi que ens hi deixessin pujar al darrere, d'equena a ells, de cara al carrer. Sempre accedien. Els acompanyavem fins el camp i, tornàvem a pujar a peu, carrer amunt. En Manel i en Jaume, sempre duien a la boca una cigarreta o un havà encès. Ho recordaré tota la vida...
els dos! Eren germans. Un fumava cigarrets (em sembla que REX) i, l'altre, havans. Aquest últim bevia molt. Desprès ho va deixar.