Onzena edició de la gala de lliurament dels Premis Denominació d'Origen, que atorga el Grup Taelus de comunicació, però, per a mi, la primera. Aquest grup comunicatiu (Canal Taronja en televisió i Ràdio Manresa-SER, en ràdio, com a mitjans principals), presidit per l'empresari manresà Ferran Debant, va celebrar anit la seva gran vetllada de trobada amb la societat civil de la Catalunya Central, en un acte celebrat al Museu de la Tècnica de Manresa (foto). La participació a Comunicàlia dels tres Canals Taronja (Bages, Osona i Anoia) m'ha permès conèixer personalment el seu president i part del seu entusiasta equip, capitanejat per l'omnipresent periodista Pilar Goñi. La col·laboració amb televisions locals privades fortes i arrelades al territori ha estat i és una de les prioritats que m'he marcat des que estic al capdavant d'aquesta estructura pública de suport a la comunicació local que és Comunicàlia. I amb Canal Taronja hem iniciat una línia d'intercanvi i relació que promet molt en el futur. (N'hi ha més)
Ja me n'havien parlat d'aquesta vetllada, però tot i així em va sorprendre molt gratament per diverses raons. En primer lloc, per la magnificència del marc escollit, les dues naus centrals del Museu (els antics dipòsits d'aigua on desembocava la sèquia de Manresa, segons em van explicar), separades per una cortina, la de la dreta amb fileres de cadires i l'escenari i la de l'esquerra per servir el sopar fred al final de la cerimònia. En segon lloc, per la gran afluència de públic, unes 500 persones, la "créme de la créme" de les comarques centrals catalanes: un conseller, diversos polítics de primera fila (Puigcercòs i Puig, per exemple), alcaldes, empresaris, gent de la cultura... També per la concepció de l'acte, en el qual van prendre part la majoria de cares conegudes dels mitjans de comunicació del grup, per parelles, per presentar els premiats, intercalats per uns breus vídeos molt ben editats de cadascun d'ells. Després, també per les característiques dels premiats, combinant entitats amb persones individuals, intentant abarcar totes les comarques de la zona, i alguns d'ells amb petits discursos molt emotius, com els dels germans Bayès, o el de Josep Alabern, home de gran prestigi al Bages i que està al darrera d'algunes iniciatives de caire tecnològic i divulgatiu com el mateix Museu que ens acollia o el Parc de la Sèquia que va rebre un premi ahir. I finalment, vull destacar també una actuació musica de gran qualitat, que va tancar l'acte, la del pianista Manel Camp i la mezzosoprano Mireia Pintó, que van oferir-nos un recull de temes provinents de pel·lícules musicals clàssiques, il·lustrat a la pantalla gegant per imatges dels films mateixos. Van ser uns minuts musicals ideals per tancar (abans del sopar) una nit plena de missatges il·lusionants sobre el paper de la Catalunya central en el futur del país i sobre el paper que els mitjans de comunicació arrelats al territori poden fer. Vaig tornar de Manresa cap a Barcelona, a quarts d'una de la nit, conduint amb molta prudència per la carretera, però omplert interiorment amb una gran dosi d'optimisme. I vaig acabar d'asserenar l'ànima escoltant el disc de les cançons del Premi Miquel Martí i Pol, que aquest mes ha regalat la revista Enderrock, i que és un regal per a les nostres oïdes.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
