L´Ajuntament de Vic, ha anunciat que prendria una decissió important: deixarà d´empadronar els ciutadans que no tinguin tots els papers en regla. És una dessició que probablement tindrà efectes pràctics molt i molt limitats. Probablement humanament molt durs, però quantitativament poc rellevants. D´una banda no tindrà efectes retroactius als ciutadans ja empadronats, d´altra banda, en ser una mesura "local", res no impedirà l´empadronament al poble del costat, i sobretot, el nivell de creixement de la immigració comença a tenir tendència negativa, fruit de la crisi econòmica i la falta de treball a Catalunya. Si aquesta mesura tan dràstica no dóna resposta ni solució a cap problema, perquè s´ha pres? Quina finalitat busca?.
Al meu entendre és una resposta política, feta sota la pressió dels qui tenen per bandera la irracionalitat.
Catalunya és dels països del món que ha absorbit més quantitat percentual d´immigració del món els darrers anys (hi ha qui diu que el que més). La nova ciutadania s´ha instal.lat en percentatges elevadíssims en algunes poblacions catalanes. A Vic representen el 23% de la població i en d´altres poblacions catalanes, com Salt, arriba al 47%. És evident que una situació com aquesta fa grinyolar molts aspectes de la vida quotidiana. Des de les limitacions del món local per donar cobertura social a la demanda de serveis, fins als canvis d´hàbits, llengua, religió i tradició d´una bona part de la ciutadania.
Catalunya, la seva gent i les seves institucions, els catalans nous i els catalans vells, han fet (fan i faran), un esforç enorme els darrers anys per integrar i promoure la convivència i la cohesió del país. El balanç no és dolent. Sempre podem pensar que podíem haver-ho fet millor, però cal reconéixer que la missió titànica que teníem al davant, l´estem superant amb èxits innegables. També amb moltíssima feina per fer encara, i molts dubtes i noves polítiques per encetar encara.
Aquest repte importantíssim que té el país al davant, alguns pensem que el més important de tots, i la intranquilitat (potser comprensible) que ha generat en alguns sectors socials, ha estat aprofitat per demagogs i feixistes sense escrúpols, que s´han aprofitat de la incertesa per créixer i per fer proclames incendiàries, autoritàries i allunyades de la convivència, el respecte als drets humans, la llibertat i la democràcia. No és un fenòmen menor. A Vic, aquestes proclames han arribat a fer que PxC sigui la segona força política municipal.
Estic segur, que en l´ànim de vèncer aquest creixement de la irracionalitat, cal emmarcar la decissió de l´Ajuntament de Vic. Però, ara, cal preguntar-se si és una estratègia correcte. Jo crec que no, en absolut. Han triat un mal terreny de joc on plantar cara a la irracionalitat. En aquest terreny els demòcrates perdrem.
Amb la immigració sense papers existint,però feta oficialment invisible.Amb els nens sense anar a escola amb igualtat de condicions.Sense dret a les mateixes condicions sanitàries, el país no guanya en cohesió i els problemes es multipliquen. Es multipliquen, també, les angoixes i els problemes de molts sectors socials, i la irracionalitat té més terreny abonat per fer mal i forat.
Els demòcrates perdem encara més.
És cert ,que Europa no ha sabut gestionar bé i amb autoritat l´allau migratòria dels darrers anys. És cert que els mitjans econòmics del país i dels ajuntaments no són infinits alhora de garantir seguretat a tothom. És cert que no tots els nouscatalans han posat el mateix esforç en afavorir la convivència als nostres pobles i ciutats. Però també és cert, que només guanyarem de veritat, si fem de la justícia, la generositat i els drets humans els valors que ens guiïn en la construcció d´un país de tots, lliure i cohesionat.
Penso que l´Ajuntament de Vic, després de molts anys de molta i bona feina, s´ha equivocat de camí. Probablement ha triat un camí que es demostrarà no ajustat a la llei, però sobretot no l´ha encertat per que ha triat un mal terreny de joc on véncer les pors i la irracionalitat.
Els demòcrates hem de lliurar la batalla en el terreny del compliment de la llei a qui li correspongui i en tingui els mitjans, en la cohesió del país, en l´increment de mitjans i de recursos si cal, en els valors de la convivència i del diàleg.
Hem de véncer des de la valentia de saber llegir correctament el present i afrontar units un futur compartit per tots.
I hem de véncer fent forta una eina preciosa que tenim amb nosaltres, i que és el millor antídot contra la por i la irracionalitat: la força integradora del catalanisme.
Aquesta voluntat inalienable de ser un sol poble. Aquesta força que tant ens ha servit en moments díficils , ara torna a ser imprescindible. Oferir a tothom el catalanisme com a eina de cohesió, de democràcia i de valors compartits.
Alfons Escoda i Arbulo. Tinent d´alcalde i regidor d´Immigració a l´Ajuntament de Cerdanyola. Director de l´Àrea municipal de la Sectorial d´Immigració de CDC.
No estic d'acord en la imatge que dones de que els recursos són limitats. És mentida. El que està limitat és el repartiment dels recursos. De recursos n'hi ha, els tenen els més rics als seus bancs i per al seu negoci. Mentrestant els pobres d'un cantó i l'altre de la frontera ens veiem obligats a barallar-nos per les cuatre engrunes que ens deixen els rics per tal que no els tirem el xiringuito a terra.
Primer repartim els recursos entre tots i en parts justes, després ja veurem si hi ha recursos per a tothom o no.
doble llenguatge?
Tant vosaltres com el PSC hauríeu d'haver donat una resposta clara, i no posar-vos al costat del PP i la PxC
A CiU, però, hi ha un punt on anirem a la una, tal i com ha de ser: El compliment de la legalitat.