Entrevista a Jaume Llòpis, Professor de IESE Business School, membre del consell d’administració de diverses empreses europees i llatinoamericanes, ha ocupat posicions d’alta direcció a Agroalimen, Moulinex, Carnation, Nestlé, AGF o Grup Borges. Acaba de treure al mercat el llibre Management by lies, on desmunta mites i mentides sobre la direcció empresarial. Donarà suport a la candidatura de Sandro Rosell.
Any nou vida nova. Però el 2010 s'inicia amb 4 milions d'aturats a
l'Estat, i mig milió a Catalunya. És optimista?
Aquest any no serà pitjor que l'anterior. Cap al segon semestre
d'aquest any serà quan comenci a solucionar-se la crisi financera, quan
els bancs i caixes comencin a fiar-se els uns els altres. I quan
comencin a donar diners a les Pimes i també per les hipoteques. El
problema que té Espanya és que estem patint tres crisis: la financera,
la immobiliària i la de confiança. En tot cas, al 2010 hi haurà més
liquiditat en el mercat que en el 2009.
Les fusions entre caixes poden ajudar a recuperar la confiança perduda? No, no solucionaran res, i en canvi aportaran més aturats.
Pel que fa les empreses, és un bon moment per redefinir estratègies? Sense cap mena de dubte. Cal revisar pressupostos i estratègies perquè les hipòtesis amb les quals es van fer tenen com a punt de partida dades que ja han quedat desfasades. Les companyies d'èxit són aquelles que es van adaptant als canvis que es van produint de forma constant en el mercat. Les que ho facin bé sortiran de la crisi més enfortides.
Creu que quan s'acabi la crisi ens trobarem davant d'un nou model econòmic? Segur. Hauran canviat moltes coses. S'haurà acabat el tema de l'especulació a curt termini, s'acabaran les pràctiques financeres a curt termini i els consumidors tindran un comportament diferent. Canviarà la societat en tots els nivells de l'economia.
Vostè acaba de treure al mercat el llibre Manegement by lies, on explica que vol trencar amb mites i mentides de la direcció empresarial. Pot explicar a què es refereix? En primer lloc, hi ha una sèrie de mentides que a cop d'anar-les repetint ens les hem acabat creient. I per altra banda, hi ha una sèrie de mites que, si bé eren certs ara fa 20 o 25 anys, avui dia ja no són certs. Per exemple, el mite que “la propietat de les empreses té el poder”, doncs en molts casos no és així. Un altre mite és que les empreses familiars preparen bé la successió, i no és així. Un altre gran mite són els consells d'administració de tot tipus d'empresa, que en general funcionen molt malament. I les seves decisions depenen del partit polític que en aquell moment està en el poder, no són independents. L'altre problema que tenim és que estem a la cua d'Europa en productivitat. I això és culpa dels directius, que perden el temps amb trucades, mirant papers, i dinars que no serveixen per res. I cal donar formació als càrrecs intermedis, que són els que realment maneguen el 'cotarro', i els que asseguren que tota la resta de treballadors produeixin de debò.
En el seu llibre diu que és més important tenir vocació i il·lusió que tenir un bona formació. L'exemple més clar és l'Alcorcón. És molt més important tenir algú que es deixi la pell en el projecte que tenir el número 1 d'una promoció. Els més intel·ligents al col·legi no són els que normalment han triomfat a la vida, perquè als 'cracks' els costa poc fer les coses. I els falta aquesta voluntat, la constància, el treball, el sacrifici, la dedicació... que és el que et porta a l'èxit.
S'ha perdut la implicació del treballador amb l'empresa? Depèn de l'empresa. El que cal és que l'empresa doni capacitat de decisió al treballador, formació, i que el treballador senti que la seva aportació és important. I treure'n el màxim de cada treballador, com fa en Pep Guardiola amb els seus jugadors. Fixeu-vos, en Pedrito era suplent a 3a divisió! Els bons directius són els que dediquen temps al seu equip, a la seva gent per tenir-los involucrats amb l'empresa. D'un estudi de IESE s'extreu la dada que els bons directius han de dedicar a la seva gent entre el 30% i el 40% del seu temps. Això és clau en el moment en el que estem.
En temps de crisi s'han de prendre riscos? Sí, però riscos controlats. Te l'has de jugar per sortir més enfortits d'aquesta crisi. Però cal prendre decisions per inventar nous productes, nous mercats, noves maneres d'acostar-te al client. Tota crisi porta a un germen d'oportunitat. I els directius al despatx no aporten res, han de ser al carrer per veure quines són les necessitats dels nostres clients.
Vostè està plantejant un directiu interactiu que estigui colze a colze amb els seus. Podria dir les característiques que hauria de tenir un directiu del segle XXI? En primer lloc, un directiu ha d'estar intentant esbrinar cap a on va el mercat constantment i ser el primer en satisfer les demandes del mercat. En segon lloc, adaptar l'empresa als canvis d'hàbit del mercat. I en tercer lloc, estar constantment amb la seva gent, formant-los...
Les nostres empreses tenen clar cap a on van? Jo crec que sí. Hi ha moltes empreses que van bé i aquestes tenen molt clar quin és el seu model de negoci, perquè estan molt a prop dels seus clients. A Catalunya, en el sector de l'alimentació o de les begudes que tenen una estratègia clara. Ara bé, però és més fàcil en segons quins sectors més estables.
Aquesta setmana també s'ha sabut que Catalunya perd en renda per càpita i que a Madrid segueix pujant. Com ens afecta el dèficit fiscal? El tema està en què a Madrid hi ha instal·lades les grans empreses multinacionals i les grans empreses bancàries espanyoles, i aporten una part important del PIB. I d'altra banda, també està la gran inversió pública que s'ha fet a Madrid. En contraposició a això, penso que l'economia catalana, que està basada en l'economia real, del dia a dia, del petit i mitjà empresari, sortirà abans de la crisi. El que han de fer els empresaris és seguir treballant. La clau és que la banca obri l'aixeta del crèdit.
Convertir l'aeroport d'El Prat en un HUB internacional facilitaria que les multinacionals s'instal·lessin a Catalunya? Segur. Això és molt important. Si aconseguim que Spanair funcioni bé amb SAS i Lufthansa, i convertir Barcelona amb un Hub, com ho és Milà, resoldríem molts problemes. Fixeu-vos que Barcelona és un dels llocs on els empresaris europeus prefereixen venir perquè la qualitat de vida és fantàstica. I un dels principals problemes és la manca de comunicacions aèries internacionals. Fa mandra haver de fer escales, i és una pèrdua de temps pels executius. És molt important que Spanair tingui èxit perquè Barcelona sigui un Hub de cara els països de l'Est, el Sud i el Nord d'Amèrica. Els polítics han de fer el possible perquè això sigui així.
Les fusions entre caixes poden ajudar a recuperar la confiança perduda? No, no solucionaran res, i en canvi aportaran més aturats.
Pel que fa les empreses, és un bon moment per redefinir estratègies? Sense cap mena de dubte. Cal revisar pressupostos i estratègies perquè les hipòtesis amb les quals es van fer tenen com a punt de partida dades que ja han quedat desfasades. Les companyies d'èxit són aquelles que es van adaptant als canvis que es van produint de forma constant en el mercat. Les que ho facin bé sortiran de la crisi més enfortides.
Creu que quan s'acabi la crisi ens trobarem davant d'un nou model econòmic? Segur. Hauran canviat moltes coses. S'haurà acabat el tema de l'especulació a curt termini, s'acabaran les pràctiques financeres a curt termini i els consumidors tindran un comportament diferent. Canviarà la societat en tots els nivells de l'economia.
Vostè acaba de treure al mercat el llibre Manegement by lies, on explica que vol trencar amb mites i mentides de la direcció empresarial. Pot explicar a què es refereix? En primer lloc, hi ha una sèrie de mentides que a cop d'anar-les repetint ens les hem acabat creient. I per altra banda, hi ha una sèrie de mites que, si bé eren certs ara fa 20 o 25 anys, avui dia ja no són certs. Per exemple, el mite que “la propietat de les empreses té el poder”, doncs en molts casos no és així. Un altre mite és que les empreses familiars preparen bé la successió, i no és així. Un altre gran mite són els consells d'administració de tot tipus d'empresa, que en general funcionen molt malament. I les seves decisions depenen del partit polític que en aquell moment està en el poder, no són independents. L'altre problema que tenim és que estem a la cua d'Europa en productivitat. I això és culpa dels directius, que perden el temps amb trucades, mirant papers, i dinars que no serveixen per res. I cal donar formació als càrrecs intermedis, que són els que realment maneguen el 'cotarro', i els que asseguren que tota la resta de treballadors produeixin de debò.
En el seu llibre diu que és més important tenir vocació i il·lusió que tenir un bona formació. L'exemple més clar és l'Alcorcón. És molt més important tenir algú que es deixi la pell en el projecte que tenir el número 1 d'una promoció. Els més intel·ligents al col·legi no són els que normalment han triomfat a la vida, perquè als 'cracks' els costa poc fer les coses. I els falta aquesta voluntat, la constància, el treball, el sacrifici, la dedicació... que és el que et porta a l'èxit.
S'ha perdut la implicació del treballador amb l'empresa? Depèn de l'empresa. El que cal és que l'empresa doni capacitat de decisió al treballador, formació, i que el treballador senti que la seva aportació és important. I treure'n el màxim de cada treballador, com fa en Pep Guardiola amb els seus jugadors. Fixeu-vos, en Pedrito era suplent a 3a divisió! Els bons directius són els que dediquen temps al seu equip, a la seva gent per tenir-los involucrats amb l'empresa. D'un estudi de IESE s'extreu la dada que els bons directius han de dedicar a la seva gent entre el 30% i el 40% del seu temps. Això és clau en el moment en el que estem.
En temps de crisi s'han de prendre riscos? Sí, però riscos controlats. Te l'has de jugar per sortir més enfortits d'aquesta crisi. Però cal prendre decisions per inventar nous productes, nous mercats, noves maneres d'acostar-te al client. Tota crisi porta a un germen d'oportunitat. I els directius al despatx no aporten res, han de ser al carrer per veure quines són les necessitats dels nostres clients.
Vostè està plantejant un directiu interactiu que estigui colze a colze amb els seus. Podria dir les característiques que hauria de tenir un directiu del segle XXI? En primer lloc, un directiu ha d'estar intentant esbrinar cap a on va el mercat constantment i ser el primer en satisfer les demandes del mercat. En segon lloc, adaptar l'empresa als canvis d'hàbit del mercat. I en tercer lloc, estar constantment amb la seva gent, formant-los...
Les nostres empreses tenen clar cap a on van? Jo crec que sí. Hi ha moltes empreses que van bé i aquestes tenen molt clar quin és el seu model de negoci, perquè estan molt a prop dels seus clients. A Catalunya, en el sector de l'alimentació o de les begudes que tenen una estratègia clara. Ara bé, però és més fàcil en segons quins sectors més estables.
Aquesta setmana també s'ha sabut que Catalunya perd en renda per càpita i que a Madrid segueix pujant. Com ens afecta el dèficit fiscal? El tema està en què a Madrid hi ha instal·lades les grans empreses multinacionals i les grans empreses bancàries espanyoles, i aporten una part important del PIB. I d'altra banda, també està la gran inversió pública que s'ha fet a Madrid. En contraposició a això, penso que l'economia catalana, que està basada en l'economia real, del dia a dia, del petit i mitjà empresari, sortirà abans de la crisi. El que han de fer els empresaris és seguir treballant. La clau és que la banca obri l'aixeta del crèdit.
Convertir l'aeroport d'El Prat en un HUB internacional facilitaria que les multinacionals s'instal·lessin a Catalunya? Segur. Això és molt important. Si aconseguim que Spanair funcioni bé amb SAS i Lufthansa, i convertir Barcelona amb un Hub, com ho és Milà, resoldríem molts problemes. Fixeu-vos que Barcelona és un dels llocs on els empresaris europeus prefereixen venir perquè la qualitat de vida és fantàstica. I un dels principals problemes és la manca de comunicacions aèries internacionals. Fa mandra haver de fer escales, i és una pèrdua de temps pels executius. És molt important que Spanair tingui èxit perquè Barcelona sigui un Hub de cara els països de l'Est, el Sud i el Nord d'Amèrica. Els polítics han de fer el possible perquè això sigui així.
