Tal dia com avui, però del 1930, l'historiador de Sant Joan les Fonts Francesc Caula (1887-1973) va escriure una extensa carta que quinze dies més tard li publicaria La Vanguardia. El títol de la carta-article: "La patria de Colón: por la verdad histórica" No era pas l'única carta ni l'únic article sobre els orígens de Cristòfor Colom que publicava el diari. I no era pas l'única publicació que ho feia. Des que Luis Ulloa va irrompre amb la seva tesi a finals dels anys 20, nombrosos historiadors s'havien abocat als arxius a remenar, buscant ampliar aquelles investigacions que havia iniciat el peruà.
Com sol passar en aquests casos, no tot allò que es publicava als mitjans era prou sòlid i en algunes ocasions es tractava directament d'especulacions en el buit. Però aquesta remor, aquesta passió sobtada pels arxius, no feia sinó subratllar la importància que tenia per al país allò que havia destapat Ulloa. La carta de Francesc Caula era una resposta a la hipòtesi llançada per Ramon Duran i Albesa, que afirmava que el descobridor d'Amèrica era descendent dels Colom de Sant Joan les Fonts. Caula ho desmentia, però qualificava alhora Ulloa de "prudente y razonado". I és que el peruà havia despertat l'admiració de la intel·lectualitat catalana d'una manera que avui no dimensionem prou.
L'any 1930 que s'iniciava aleshores havia de ser un any de gran transcendència. Ulloa no parava de cercar. Voltava pertot arreu i sempre trobava una cosa o altra que anava comunicant a través de les seves cartes mentre preparava les diferents obres que van anar desgranant la teoria. Aquell any, a Catalunya s'organitzaria una subscripció popular perquè l'historiador peruà pogués anar al Congrés d'Americanistes d'Hamburg al setembre. De les declaracions que va fer allà per presentar les seves investigacions se'n van fer ressò mitjans del món sencer.
Encara no hem aconseguit que Luis Ulloa tingui el reconeixement públic que es mereix. En part perquè moltes persones encara no en saben ni un borrall, en part perquè moltes persones creuen que tot plegat és anecdòtic. I suposo que també hi té a veure que l'abril de 1931 esclatés la República i que poc després de la seva mort el 1936 es produís l'alçament militar. Quaranta anys més tard vam haver de tornar a començar, però amb l'ajuda de tothom la revisió històrica arribarà fins on calgui.
L'any 1930 que s'iniciava aleshores havia de ser un any de gran transcendència. Ulloa no parava de cercar. Voltava pertot arreu i sempre trobava una cosa o altra que anava comunicant a través de les seves cartes mentre preparava les diferents obres que van anar desgranant la teoria. Aquell any, a Catalunya s'organitzaria una subscripció popular perquè l'historiador peruà pogués anar al Congrés d'Americanistes d'Hamburg al setembre. De les declaracions que va fer allà per presentar les seves investigacions se'n van fer ressò mitjans del món sencer.
Encara no hem aconseguit que Luis Ulloa tingui el reconeixement públic que es mereix. En part perquè moltes persones encara no en saben ni un borrall, en part perquè moltes persones creuen que tot plegat és anecdòtic. I suposo que també hi té a veure que l'abril de 1931 esclatés la República i que poc després de la seva mort el 1936 es produís l'alçament militar. Quaranta anys més tard vam haver de tornar a començar, però amb l'ajuda de tothom la revisió històrica arribarà fins on calgui.
