Fa vint-i cinc anys que visc a Osona de manera permanent i bastants mes anys hi he viscut intermitentment, però soc un osonec a mitges, ja que l’adolescència i la joventut les vaig passar a Barcelona i això em permet mirar la realitat que m’envolta amb una certa distància.
L’any 1985, quan em vaig instal·lar a Manlleu era el
principi del flux migratori del nord d’Africa, pel carrer ens varem acostumar a
veure grups de dones soles que en hores feineres passejaven pels carrers i
grups d’homes sols, sovint agafats de la mà, que hi passejaven al caient de
Serà tan incorrecte com es vulgui, però a la gent no li feien cap gràcia els nouvinguts, com tampoc en feia als oriunds l’immigració espanyola dels anys 60. Però en aquella època dels seixanta no es parlava de racisme si be l’actitud cap al nouvingut era semblant.
Parlar assossegadament de Vic aquests dies és impossible, la Ciutat dels Sants ha estat situada a l’estratosfera i ja pot anar cridant ous a vendre a Houston.
Houston te altres problemes inventats i s’aferra als manuals mal fets que no donen solucions a les averies. Donen solucions de manual, és a dir: cap.
Deu ser molt dolenta la gent d’Osona perquè si
preguntes a deu persones, totes elles estan en desacord amb la gestió de
Jo no n’estaria gens content i molta mes gent tampoc, però seria inevitable:el resultat seria un rebuig enorme a la immigració desordenada que hi ha. Això no és xenofobia, és etnocentrisme. I es la mala gestió d’aquest etnocentrisme, necessari per cohesionar una societat, el que destapa la xenofòbia, la degradació patològica de l’etnocentrisme.
El 100% de la culpa d’aquesta degradació la tenen les males polítiques que hi ha hagut sempre, i que no han fet altra cosa sinó carregar sobre nosaltres les conseqüències socials de l’ineptitud i mala fe dels que fan les lleis. Vic s’ha plantat i fa be, mes enllà de la raó que tingui, perquè obligarà a parlar, passada la tempesta, del que no es vol parlar.
Si hem de fer cas a Houston-Barcelona o a
Fer callar amb amenaces a l’
