Hi ha gent que
encara no es creu que els grans
funcionaris de l’Estat Espanyol, els hereus de les grans famílies de tota la
vida, des del XIX com a mínim, i les altres, les grans fortunes del franquisme,
els seus ministres, els seus fills i els seus cunyats, segueixen controlant,
com han fet sempre, els grans negocis de l’Estat.
Hi ha gent que encara no es
creu que l’AVE Madrid – Barcelona no s’ha fet fins fa un parell d’anys perquè
els grans funcionaris instal·lats a Ibèria no volien perdre el seu substanciós
negoci del pont aeri.
Quan es van haver de fusionar amb la British, llavors i
només llavors es va poder fer l’AVE Madrid – Barcelona.
I si no en tenies prou
només cal mirar la comèdia de l’aeroport del Prat.
Totes les mitges veritats de
l’inefable ministre de Fomento, no tenen més missió que consolidar les fortunes
personals dels grans funcionaris apalancats a AENA.
Tots els càlculs, fets pels
uns i pels altres, asseguren que el Prat seria molt més rendible amb un model
descentralitzat.
Es igual, no passa res.
D’altra banda, si ho demanen les
empreses catalanes i la societat en general, ha de quedar molt clar, i ells
s’encarreguen de deixar-ho ben clar, que les seves aspiracions no són més que
“delirios catalanistas” mentre que els grans negocis que es munten ells,
responen exclusivament “ al amor a la Pàtria”. Toca’t el còccix.
No caldrà dir,
perquè és obvi, que també hi ha les famílies aborígens que són amigues dels
missioners.
I encara hi ha gent que no s’ho creu.
Hom és més feliç, perquè no li cal contraposar les pròpies contradiccions, és més fàcil instal.lar-se en aquesta mentida que prové de la transició (transacció) ençà, és més fàcil això que no mirar-se al mirall i veure que som uns covards, uns venuts i uns mitjamerdes.
Per motius professionals i per experiència, he vist molts drames familiars, abusos sexuals, violència de gènere, alcoholisme, cleptomans, drogaddicció.
I saps com han solucionat aquest problema moltes famíles ?
Mirant a una altra banda.
I sempre n'hi ha que en treuen profit, sinó preguntem-ho a l'alcalde del vostre poble.
Però, per si de cas, ja és bo que nosaltres ho tornem a posar en consideració del personal, per si algú, algun dia, decideix mirar la cosa de cara.
En això estem.