Dues novel·les premiades fa poc que tenen el
mateix personatge com a protagonista o motor
de l’acció: Albert Einstein. Una dirigida al públic juvenil i l’altra al públic
ampli, en el gènere que podríem qualificar comapopular. La primera, a més, té
la particularitat d’haver obtingut el premiMallorca de creació literària en
l’especialitat de narrativa juvenil, de ser d’autora valenciana, de la Safor, Gemma
Pasqual i Escrivà, i publicada a Barcelona per Barcanova. Es titula La
relativitat d’anomenar-se Albert. La segona va obtenir el premi Ciutat de
Torrevella, ara surt en traducció catalana a Edicions 62, i els autors són Àlex
Rovira i Francesc Miralles.
Totes dues giren entorn de la figura i l’obra d’Einstein i mostren un interès pels temes científics una mica nou en els gèneres esmentats, que gairebé sempre s’aguanten més per la trama que per l’estil, que procura ser directe i eficaç. El tema ha d’atreure l’interès del lector i com més important sigui, més importància donarà a l’obra. En això coincideixen totes dues, i podríem dir que tenen un vessant didàctic, tot i que la destinada als adults juga més amb els efectes sorprenents, més propis d’una novel·la policíaca i d’aventures, i deixa anar granets de ciència aquí i allà, i la juvenil juga més directament amb tot l’aparell científic, biogràfic i històric del personatge. En l’obra de Gemma Pasqual es parla des de Pau Casals fins a Newton, Galileu, el filòsof Nelson Goodman, Stephen Hawkins i Bertrand Russell, entre d’altres. I les referències literàries i cinematogràfiques també són constants, d’Els viatges de Gulliver i La màquina del temps, a altres de més recents. I els problemes, paradoxes, endevinalles i resums científics amaneixen l’acció. Una acció que aquí és única i molt ben trobada per presentar Einstein en un poblet valencià en ple segle XXI, mentre que a l’obra per a adults el moviment és constant com per mantenir l’enjòlit a cada pàgina, i per això L’última resposta només sorprèn pel tema i l’interès per la ciència. En canvi a La relativitat d’anomenar-se Albert la novetat és a cada pàgina, i és d’agrair l’atreviment de l’autora i la confiança en els lectors, en presentar sense gaire farciment novel·lesc les teories i descobertes científiques més importants. Així sabem que Einstein va ser a Barcelona el 1923, convidat per EsteveTerrades, fundador i director de l’Institut d’Estudis Catalans, i que un asteroide descobert el 1971 porta el seu nom. Tota l’obra és plena de detalls interessantíssims i el llibre, amb un nivell una mica més exigent que el de la pura diversió o aventura intranscendent, hauria de ser a totes les biblioteques escolars, com a mínim. Cal agrair als autors de totes dues obres el rigor que hi han posat, amb més o menys grau, i l’empelt científic que fan.
