llenas |
dijous, 14 de gener de 2010 | 10:32h
Ara els socialistes barcelonins i els seus socis ecologistes i verds ens han sorprès amb la presentació del projecte de la possible candidatura de Barcelona als jocs olímpics d’hivern de l’any 2022. La proposta ha agafat a contrapeu a la resta de partits del consistori barceloní els quals han reaccionat de forma tímida, volen i dolen, i no s’han atrevit a dir clarament no a la proposta electoralista dels socialistes, verds i ecologistes.
El nom i l’àmbit de la candidatura és Barcelona Pirineus, i segons sembla els de muntanya no en sabien pràcticament res de tot plegat, això si, ara s’hi apunten amb l’argument de posar els Pirineus al mapa de l’esqui europeu. Així les coses queda clar que l’Hereu vol gaudir d’una empenta forta per presentar-se a les eleccions del 2011.
Cal posar sobre la taula la necessitat de fer una proposta com aquesta, i per damunt de tot aclarir el cost que representa, no ja l’organització dels jocs, sinó la preparació de la candidatura, el projecte que s’ha de presentar per tal que els Comitès Olímpics Espanyol i Internacional puguin decidir-se o no per la candidatura de Barcelona. Quant valdrà això? Qui ho pagarà? Anirà en detriment de les necessitats reals dels barcelonins i dels pobles dels Pirineus?
Queda clar que la despesa serà molt important i que el País no crec que estigui preparat econòmicament per fer-hi front.
El 2013 o el 2015, haurem superat la crisi? Tindrem encara milers d’aturats? El finançament dels serveis bàsics estarà garantit? Com estaran l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials?
Val la pena tant d’esforç financer, sinó som capaços de resoldre el dia a dia? Jo crec que no si tenim en compte, a més a més, que estarem embolicats, o estem embolicats, encara en la definició del paper de Catalunya al món, en la nostra definició com a Nació, en la nostra Independència de l’Estat Espanyol.
No hem de perdre de vista el que som i el que volem ser, i amb aquesta candidatura solament aconseguirem parlar del que és accessori i no del que és important pels catalans: ser independents i poder decidir el nostre futur, o sigui poder decidir des de casa nostra, a través del nostre Comitè Olímpic, si volem ser olímpics o no. Aquesta és la qüestió, decidir nosaltres mateixos el que considerem que és fonamental pel futur dels catalans. I no seguir amb la nostra dependència malèvola de Madrid. A l’Hereu ja li va bé, però a Catalunya no. Pensem només una estona i veurem que la proposta perjudica i molt a Catalunya.
