lluis.aragones |
dimarts, 12 de gener de 2010 | 16:38h
Majestat,Un altre any la vostra esperada visita ha estat plena de joia. El vostre seguici, després de travessar vastes planes i terres altes dels diversos continents, ens ha deixat les millors coses que portàveu. Heu portat de l’Orient molts joguets per als infants del nostre poble i molta neu que adobarà i desinfectarà totes les nostres terres. Heu fet una mica més feliços els nostres infants i les nostres famílies abans de marxar fins a la propera visita.
I això que veniu d’unes terres en què bull la sang entre els homes i des de fa molts anys que veïns es maten amb veïns, malgrat que l’estel il·lumina el lloc on va néixer l’infant Jesús. Un dia m’agradaria que m’ho expliquéssiu bé perquè per aquí cada dia n’hi ha més que ho intenten – és com una moda – però, la majoria, matusserament.
La nostra gent necessitava la il·lusió que encomanen les vostres paraules i els vostres fets.
Massa maldecaps generalitzats ens ofusquen la vida. Moltes famílies pateixen pel seu menjar i les seves propietats. Sempre hi ha interessats que busquen brega a les nostres costelles i el nostre país sencer fa anys que arrossega desavinences cada cop més greus amb els veïns.
En la breu estada que heu fet entre nosaltres haureu copsat profundament el desencís generalitzat i la sensació de desorientació estesa amplament, font dels nous aventurers que volen comandar el país a destins tan contraposats. I també matusserament...
Esperem de vós, que sabeu el valor de l’or, l’encens i la mirra, que hàgiu escampat sobre el nostre poble polsims de confiança i de futur, de voluntat i de treball, de valor, gosadia i seriositat. Necessitem aspiracions i fites col·lectives perquè l’any que comencem serà decisiu econòmicament, políticament, socialment.
Amb els vostres llargs viatges heu conegut totes les misèries d’aquest món. La fam i les guerres són reals i terribles i necessiten la vostra dedicació. No permeteu, però, que els nostres més petits problemes quedin enguany sense resoldre’s.
Amb admiració,
En la breu estada que heu fet entre nosaltres haureu copsat profundament el desencís generalitzat i la sensació de desorientació estesa amplament, font dels nous aventurers que volen comandar el país a destins tan contraposats. I també matusserament...
Esperem de vós, que sabeu el valor de l’or, l’encens i la mirra, que hàgiu escampat sobre el nostre poble polsims de confiança i de futur, de voluntat i de treball, de valor, gosadia i seriositat. Necessitem aspiracions i fites col·lectives perquè l’any que comencem serà decisiu econòmicament, políticament, socialment.
Amb els vostres llargs viatges heu conegut totes les misèries d’aquest món. La fam i les guerres són reals i terribles i necessiten la vostra dedicació. No permeteu, però, que els nostres més petits problemes quedin enguany sense resoldre’s.
Amb admiració,
