rpala |
dimarts, 12 de gener de 2010 | 11:09h
Malgrat el títol de l'apunt, avui no parlarem de la cançó d'At Versaris que du aquest títol, sinó de la presentació del darrer informe de Media.cat, sobre el tractament mediàtic que va fer la premsa catalana i estatal va donar al conflicte obert a Seat durant la primera meitat de l'any 2009 arran de la concessió de l'Audi Q3. Hi havia un temps, quan nosaltres erem petits i es veu que les classes encara existien, que alguns diaris tenien seccions que es deien "Laboral" o fins i tot "Treball". Ara, aquestes seccions es diuen "Economia", "Diners" o "Empreses". Tot un símptoma del peu que calça el periodisme que llegim a dia d'avui a l'hora d'abordar la conflicitivitat laboral i les lluites dels treballadors. Les conclusions de l'estudi de Media.cat sobre Seat no podrien ser més diàfanes: la premsa catalana i estatal va reforçar l’estratègia de la por, va prioritzar el discurs de l’empresa i van minoritzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals. [Més]L’informe, realitzat pel professor de Periodisme de la UAB i director de l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes de la UAB Xavier Giró i pels periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra, abarca sis diaris de referència ideològica a Catalunya: El País, La Vanguardia, El Periódico, El Punt, Avui i Público. El document analitza tot el material publicat sobre el conflicte entre el 5 de febrer de 2009, data de les declaracions del president de Seat a La Vanguardia en les quals anuncia que demanarà un ERO temporal de dos anys i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou vehicle de la marca Audi, i el 23 d’abril de 2009, l’endemà de la data que s'atorga la fabricació de l'Audi Q3 la fàbrica de Seat de Martorell. Ho fa mitjançant les tècniques pròpies de l'anàlisi crítica del discurs.
El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l'empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l’OCC, “va contribuir a generar un clima de por sota l'amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l'empresa en els assalariats”. Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, “advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades”. La simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.
L’informe, realitzat mitjançant les tècniques d’anàlisi crítica del discurs, també conclou que l’argumentari d’UGT, que ostenta la presidència del comitè d’empresa i va presentar una “pla intermedi” entre les demandes de l’empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. “Tots els diaris, amb l’excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable”, explica Giró. Els diaris van permetre sovint –en una posició menys preponderant– la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l’excepció de l’Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.
Em fa especialment content que Media.cat hagi pogut trobar un aliat tan ben preparat com l'Observatori per la Cobertura dels Conflictes per abordar temàtiques de caire social. Espero que poguem repetir l'experiència en un futur. En Giró és un dels professors de l'Autònoma de qui guardo més bon record: penso que tot periodista sorgit de la UAB que no hagi passat per les seves classes es pot dir que ha fet la carrera en va. Després de tres anys de formació més aviat gris, en les classes de periodisme polític d'en Giró eren una total alenada d'aire fresc. Sempre m'he quedat em ganes de tornar a la UAB per ampliar la meva formació i fer-ho a través del seu postgrau o d'alguna de les seves classes. Igual algun dia em presento sense avisar.
[Podeu descarregar-vos un resum de informe en aquest enllaç de Media.cat (la lectura és del tot recomanable per a tots els amants del periodisme crític). El vam presentar ahir a l'Espai Vilaweb, i podeu veure la cobertura que n'ha fet Vilaweb TV.]
El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l'empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l’OCC, “va contribuir a generar un clima de por sota l'amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l'empresa en els assalariats”. Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, “advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades”. La simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.
L’informe, realitzat mitjançant les tècniques d’anàlisi crítica del discurs, també conclou que l’argumentari d’UGT, que ostenta la presidència del comitè d’empresa i va presentar una “pla intermedi” entre les demandes de l’empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. “Tots els diaris, amb l’excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable”, explica Giró. Els diaris van permetre sovint –en una posició menys preponderant– la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l’excepció de l’Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.
Em fa especialment content que Media.cat hagi pogut trobar un aliat tan ben preparat com l'Observatori per la Cobertura dels Conflictes per abordar temàtiques de caire social. Espero que poguem repetir l'experiència en un futur. En Giró és un dels professors de l'Autònoma de qui guardo més bon record: penso que tot periodista sorgit de la UAB que no hagi passat per les seves classes es pot dir que ha fet la carrera en va. Després de tres anys de formació més aviat gris, en les classes de periodisme polític d'en Giró eren una total alenada d'aire fresc. Sempre m'he quedat em ganes de tornar a la UAB per ampliar la meva formació i fer-ho a través del seu postgrau o d'alguna de les seves classes. Igual algun dia em presento sense avisar.
[Podeu descarregar-vos un resum de informe en aquest enllaç de Media.cat (la lectura és del tot recomanable per a tots els amants del periodisme crític). El vam presentar ahir a l'Espai Vilaweb, i podeu veure la cobertura que n'ha fet Vilaweb TV.]
Mantindre SEAT en producció pot ser li ha costat molts diners a l'Estat des de la seva creació i si continua és gràcies aquest ajuts.
Perquè a més a més el nivell salarial que és necessita per a mantindre el nivell de vida a l'Estat espanyol faria inviable sobreviure qualsevòl activitat que estiga en una economia plenament globalitzada, a no ser que els consumidors suficients puguen estar disposats a pagar la diferència.
I en una economia cada vegada més globalitzada sembla que mantindre un Estat de benestar abussiu com l'actual costarà una major precarització del treball i atur.
A no ser que troben una veta d'or que no s'esgote o no es puga globalitzar i al poc de temps l'or no perga valor.