Amb el lema "todos tenemos derecho a opinar", el PP està recollint signatures per demanar un referèndum sobre el nou Estatut de Catalunya, segons diuen. El cert és que la pregunta no té res a veure amb el projecte d'Estatut de Catalunya. Ni tant sols és una pregunta sinó dues a la vegada que no tenen res a veure l'una amb l'altre, per la qual cosa no es pot demanar que els ciutadans donin una sola resposta.
A més, tal com s'expressen els signants de la proposta i els qui fins ara li estan donant suport, ja sabem quin serà el resultat del referèndum, un "si" aclaparador i sense lloc a dubtes. I en aquest cas, que proposen que es faci? Perquè la pregunta no proposa res concret sinó una petició d'intencions que no es concreta en res.
La pregunta és la següent: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?"
A mi no cal que me la facin, ja la responc ara mateix i ens estalviem la ximpleria del referèndum.
Tema nació espanyola: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación?" En aquest tema voto un NO com una casa de pagès.
Mireu, jo crec que el fet que un país sigui una nació no és un tema de conveniència o no, crec que un país és una nació per la seva història, cultura i voluntat dels seus ciutadans. I això no depèn d'una llei ni d'un referèndum. Per més que la llei digui una cosa o una altra, un país no serà ni deixarà de ser una nació.
Perquè Espanya "siga siendo una única Nación" primer ha de començar per ser una nació, i jo crec que no ho és per més que ho digui la Constitució. Per tant, si no ho és, difícilment ho pot seguir sent.
Tema igualtat de drets, deures i accés a prestacions: "...en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?" Un SI com una catedral per la segona pregunta.
Totalment d'acord amb aquest punt. Sempre he cregut que tots tenim els mateixos drets i obligacions. Jo també vull, per exemple:
La igualtat no la garanteixen les nacions sinó els estats. És l'estat espanyol qui ha de garantir els drets més elementals dels seus ciutadans, estigui formant per una o més nacions. Per tant s'està barrejant peres amb pomes en aquesta pregunta.
I ara ve el problema. Quina resposta he de donar a la pregunta? Un "No i Si"? Un "més Si que No?
Ven mirat, com que la pregunta realment està feta amb segones intencions, com és una trampa, com mai faran res per la igualtat de drets ni oportunitats, com el que volen és fer bullir l'olla, com el que pretenen és ser protagonistes permanents de la política, aleshores crec que el que he de votar és un NO sense dubtes.
Ja tenen la meva resposta a la pregunta: NO!!! Amb majúscules. Clar i fort perquè ho sentin des de qualsevol racó del país.
La pregunta és la següent: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?"
A mi no cal que me la facin, ja la responc ara mateix i ens estalviem la ximpleria del referèndum.
Tema nació espanyola: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación?" En aquest tema voto un NO com una casa de pagès.
Mireu, jo crec que el fet que un país sigui una nació no és un tema de conveniència o no, crec que un país és una nació per la seva història, cultura i voluntat dels seus ciutadans. I això no depèn d'una llei ni d'un referèndum. Per més que la llei digui una cosa o una altra, un país no serà ni deixarà de ser una nació.
Perquè Espanya "siga siendo una única Nación" primer ha de començar per ser una nació, i jo crec que no ho és per més que ho digui la Constitució. Per tant, si no ho és, difícilment ho pot seguir sent.
Tema igualtat de drets, deures i accés a prestacions: "...en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?" Un SI com una catedral per la segona pregunta.
Totalment d'acord amb aquest punt. Sempre he cregut que tots tenim els mateixos drets i obligacions. Jo també vull, per exemple:
- Tenir autopistes gratuïtes com a Madrid (Madrid-Saragossa son 325 Km i val 5'35 Euros, mentre que anar de Barcelona Saragossa son 306 Km i val 21'10 Euros, menys quilòmetres i val gairebé cinc vegades més segons el rutòmetre de Michelin)
- Que la meva llengua tingui a Catalunya els mateixos drets que té el castellà a Càceres (única llengua oficial i que tothom la parli sense qüestionar-la),
- Que els trens de rodalies de Barcelona tinguin les mateixes tarifes dels trens de rodalies de Madrid (bonotrén de 10 viatges 1 zona a Barcelona val 6'65 Euros, dues zones val 8'80 mentre que a Madrid les zones 1 i 2 valen 5'65 Euros i 3 zones valen 8'70, o sigui que els bitllets de menys recorregut son més barats a Madrid que a Barcelona)
- Que l'estat inverteixi a l'aeroport de Barcelona el mateix que ha invertit a l'aeroport de Madrid per ser el quart d'Europa (més de 6 mil milions d'euros)
La igualtat no la garanteixen les nacions sinó els estats. És l'estat espanyol qui ha de garantir els drets més elementals dels seus ciutadans, estigui formant per una o més nacions. Per tant s'està barrejant peres amb pomes en aquesta pregunta.
I ara ve el problema. Quina resposta he de donar a la pregunta? Un "No i Si"? Un "més Si que No?
Ven mirat, com que la pregunta realment està feta amb segones intencions, com és una trampa, com mai faran res per la igualtat de drets ni oportunitats, com el que volen és fer bullir l'olla, com el que pretenen és ser protagonistes permanents de la política, aleshores crec que el que he de votar és un NO sense dubtes.
Ja tenen la meva resposta a la pregunta: NO!!! Amb majúscules. Clar i fort perquè ho sentin des de qualsevol racó del país.
Doncs si és així, per que volem o cal tindre un Estatut de Catalunya, si en defenitiva ho tenen que decidir els espanyols?
que dicten al PP la línia a seguir amb el vocero de la cope...
" ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña?"
la meva reflexió en el bloc generació...
les coses són com són, encara que no ho semblin
Vull dir que si canviem la paraula "deber" per "derecho". "Todo derecho genera una obligación", dels drets i deures, això és l'aèeiòou de les llibertats, tota llibertat genera una obligació.
A la península ibèrica segueixen havent espanyols, per el què sembla ésser encara no han esdevingut en pingüins i rars.
Els Sèrbia i Montenegro juntament amb Eslovenia, com són éslaus balcanics i de religió ortodoxa.
Dons és serbis serien els Serbia-Catalunya i Eslovenia-País Valencià, i a partir d'ací és poden fer totes les versemblançes que es vullguen.
A