Ramon Erra |
dimarts, 12 de gener de 2010 | 10:10h
La Mare de Déu vindrà i mos portarà cosetes; a la butxaqueta torrons i a les mans avellanetes. La Mare de Déu, la de la Fontcalda, tenia un ruquet per anar a buscar aigua...diu la bellíssima lletra -embolcallada amb la malenconiosa melodia, reinterpretada per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries- d'una nadala (però també eficaç cançó de bressol: com veiem molts vespres a casa nostra) orginària del Matarranya. Aquest exòtic, bell, llunyà, proper, dolç i amargant món que vertebra l'Ebre...Aquestes terres (de l'Ebre i afluents) ara nevades, a vegades seques, sempre oblidades, mirades de dalt a baix pels de més amunt i els de més avall, de qui són? D'elles mateixes. Aragó, Catalunya, Terol, Tarragona...Ebre! La Mare de Déu, la de Montoliu, tenia l'ermita a la voreta del riu. La Mare de Déu, la verge del Carme, guiava les barques al caure la tarde...són terres de carreteres estretes, grans cingles, vells casalots, llengua fresca, cels nets, pobles rònecs. La gran llengua d'aigua hi llisca. I no em vull ficar en patètiques disputes territorials, que si Vic o Manresa (per què no Vic i Manresa?), que si LLeida o Pirineu, que si Reus o Tarragona. Però tothom es retrata una mica -per cert, que conservadors i rancis es presenten alguns alcaldes del PSC, atiant les baixes passions dels seus conciutadans!- i els imperials tarracos diuen -que fort!- que no es pot parlar de nom ni de capital; algú em pot dir, doncs, de què es pot parlar?Sempre fa mandra canviar les coses, oi? Per això, per això no es poden tocar els toros i no es poden tocar les províncies i no es pot tocar res. I dic toros, conscient que a l'Ebre hi ha gran tradició de correbous (correbous, ep, sense sang!) I al meu poble, hi havia tradició de caçar conills amb fures, de matar gossos a pedrades, de caçar teixons a cops de pal (i si el teixó era de la mena porquí, i no pas caní, se'n feia un bon arròs), de fer gran festa i xerinola al voltant de l'agonia i mort d'un porc criat a casa, amb la família. I tot això ara ha canviat. Puc dir, amb el cap ben alt, que el meu poble ha evolucionat. Però hi ha una gent -una vella i rància progressia (de tots els partits)- que ara no vol que res es mogui. Només els noms. O ni els noms. Que vingui la Mare de Déu, la de Mig Camí, que buscava estrelletes a la sombreta d'un pi. Que vingui i ens digui què hem de fer. I pensar.
M'ha emocionat el teu apunt. De quin poble ets originari? com a ebrenc em preocupa tot el que envolta el tema vegueria, el qual estic segur que el PSOE es carregarà.
salut des de vora l'Iber, el vell Ebre, pare d'un territori.