Hi ha un debat interessant en l'àmbit dels blocs que es planteja si som mitjans de comunicació o periodistes. Potser són coses diferents. Un bloc és sens dubte un mitjà de comunicació en la mesura que és l'eina que fem servir per comunicar-nos. També és cert, però, que no sempre darrere d'un mitjà de comunicació hi ha periodisme. El periodisme és una professió molt seriosa sobre la qual altres persones poden dir coses més interessants i encertades que no pas jo. Però la pregunta essencial a l'entorn de la qual gira el debat, la que ara voldria plantejar, és aquesta: si els blocaires no som periodistes (i jo no en sóc) tenim obligació de contrastar el contingut d'allò que publiquem quan fa referència a tercers i donem la font?
Formulo la pregunta arran d'una piulada al twitter que vaig fer ahir en llegir la notícia de Vilaweb segons la qual, literalment, "El 'diputat 2.0' deixa avui la política". La meva piulada deia "Més notícies del PSOE-C: Donaire deixa el partit i la política" i hi afegia l'enllaç a la notícia. En tornar a casa (la piulada estava programada per publicar-se a les cinc de la tarda perquè aleshores treballo), em trobo una resposta d'en Trinitro (àlies piulador d'en José Rodríguez, autor del bloc Observatori de ciberpolítica) que diu "@xaviermir La ignorancia es osada, @Donaire deja de ser diputado al Parlament no el partido ni la política".
D'entrada, doncs, ja m'han dit que sóc un ignorant. Només per reproduir una notícia d'un altre mitjà. Admeto, això sí, haver deduït que si deixava la política s'entenia que deixava també el partit. Perquè... es pot dir que no s'està en política si es milita en un partit? Sigui com sigui, en Joan Ramon -àlies musicbcn al twiiter i autor també d'un bloc al qual ja m'he referit en altres ocasions [14/12/2007 i 31/1/2008]- i la Carme Sánchez -[bloc i twitter]- han fet seu el comentari d'en Rodríguez. Mitja hora més tard, Joan Ramon diu als altres dos: "lo de @xaviermir no tiene desperdicio. Lanza el twit sin contrastar y se queda tan ancho. No es la 1a vez."
Per tant, em pregunto: un blocaire té l'obligació de contrastar les informacions dels mitjans als quals enllaça? Segons Carme Sánchez, que és regidora del PSOE-C a Castelldefels, "quan fas un RT assumeixes en bona part la notícia pq li dónes difussió a la mateixa... és la meva modesta opinió...". La meva opinió és igualment modesta. I el meu bloc també, però suposo que és més fàcil i genera més polèmica acusar un blocaire de reproduir notícies falses que no pas posar-se en contacte amb la redacció per proposar-los una alternativa. Per això fa certa gràcia llegir la piulada d'en Joan Ramon on diu "per no parlar de que, precisament, en @DonAire és 100% accessible i li podies preguntar a ell... Però prefereixes el titular gros" Voleu dir que no és ell qui prefereix la polèmica gratuïta?
Em pregunto què feien totes aquestes persones abans, quan els diaris només eren de paper i portaven notícies que estimaven no del tot exactes. Denunciaven el quiosquer?
D'entrada, doncs, ja m'han dit que sóc un ignorant. Només per reproduir una notícia d'un altre mitjà. Admeto, això sí, haver deduït que si deixava la política s'entenia que deixava també el partit. Perquè... es pot dir que no s'està en política si es milita en un partit? Sigui com sigui, en Joan Ramon -àlies musicbcn al twiiter i autor també d'un bloc al qual ja m'he referit en altres ocasions [14/12/2007 i 31/1/2008]- i la Carme Sánchez -[bloc i twitter]- han fet seu el comentari d'en Rodríguez. Mitja hora més tard, Joan Ramon diu als altres dos: "lo de @xaviermir no tiene desperdicio. Lanza el twit sin contrastar y se queda tan ancho. No es la 1a vez."
Per tant, em pregunto: un blocaire té l'obligació de contrastar les informacions dels mitjans als quals enllaça? Segons Carme Sánchez, que és regidora del PSOE-C a Castelldefels, "quan fas un RT assumeixes en bona part la notícia pq li dónes difussió a la mateixa... és la meva modesta opinió...". La meva opinió és igualment modesta. I el meu bloc també, però suposo que és més fàcil i genera més polèmica acusar un blocaire de reproduir notícies falses que no pas posar-se en contacte amb la redacció per proposar-los una alternativa. Per això fa certa gràcia llegir la piulada d'en Joan Ramon on diu "per no parlar de que, precisament, en @DonAire és 100% accessible i li podies preguntar a ell... Però prefereixes el titular gros" Voleu dir que no és ell qui prefereix la polèmica gratuïta?
Em pregunto què feien totes aquestes persones abans, quan els diaris només eren de paper i portaven notícies que estimaven no del tot exactes. Denunciaven el quiosquer?
Aquí ni hi ha periodisme ni comunicació en el sentit genèric: hi ha uns quants que la fan petar utilitzant noves eines. Com ara les tertúlies de cafè, però al ciberespai.
Per molts anys continuem podent parlar i intentant modificar marc cognitiud per aproximar-los als nostres: ben segur que tard o d'hora ens trobarem.
pure-player qui gratte les subventions, nous devons linker
systématiquement en nofollow. Nous ne pouvons pas aider ceux qui n’ont
d’autre but que de pomper notre audience.
I aprofito per donar-te les gràcies per la feina 2.0 feta des del Parlament, tot i que gairebé mai no hàgim coincidit.
No sóc periodista tampoc, ni ho he pretès mai. Però això no treu que els blocaires puguem parlar de les notícies, no sé on està el problema, diria de nou a qui ho planteja. Estic amb tu: la reclamació en els termes que la fan s'ha d'adreçar a la redacció de la notícia.
Jo diferenciaria entre fer d'altaveu de notícies ja publicades (redifondre), que hi tens una certa responsabilitat perquè quan redifons estàs donant credibilitat a allò que publiques en els teus mitjans i interpretar notícies publicades per altri. En el segon cas, a partir de notícies aparegudes en determinats mitjans, refàs aquella notícia (amb més dades, amb opinió, etc.) i generes una nova font.
Penso que sempre hem de ser curosos amb allò que publiquem, tinguem fonts d'informació o ho amanim a partir de les nostres pròpies dades.
Salutacions cordials.