Comença a funcionar l'Europa del Tractat de Lisboa. No és un bon Tractat. No és el que calia. No demostra l'ambició europeïsta dels líders europeus que necessita, avui més que mai, Europa. Algunes persones ens hi hem mostrat especialment crítiques, tant en el procés de redacció/adopció, com pel què fa al contingut. No obstant és el que tenim i amb el que hem de treballar, ens agradi o no, el considerem suficient o no. No tot és dolent, però, en el text. De fet hi ha coses extraordinàriament positives que es troben per sobre de les moltes discrepàncies hagudes i per haver. Una d'aquestes és la Iniciativa Ciutadana Europea, equivalent a la Iniciativa Legislativa Popular, però a escala europea. Aquesta eina permet que amb la signatura d'un milió de persones (un 0.2% de la població de la Unió), es pugui proposar a la Comissió Europea que presenti una proposat legislativa sobre algun assumpte. La llista de possibles temes és llarga: des d'afers socials, qüestions mediambientals o fins i tot reformes institucionals.
Avui en parla abastament n'Andreu Missé a El País (¿Cómo se mide la voluntad de Europa? ), on explica molt bé els aspectes clau de la norma, així com alguns desl punts encara incerts i que, malauradament, segueixen essent marca de la casa en tot allò que afecta a la legislació europea.
Avançant-nos a l'entrada en vigor de la proposta, de fet, més d'un milió de ciutadans/es ja vàrem reclamar a finals de l'any passat acabar amb el sistema de doble seu del Parlament Europeu, el qual és políticament, econòmicament i ecològicament insostenible, i que la seu quedés definitivament fixada a Brussel.les. Ara, amb el nou marc en vigor, toca fer-ho de manera formal. De fet són molts els temes, com el Dret a Morir Dignament, per exemple, que mereixen protagonitzar una Iniciativa Ciutadana Europea.
La ICE és una mesura més que necessària en un context de creixent distanciament ciutadania/institucions. D'entrada comportarà que les lluites, peticions, reivindicacions, que fins ara estaven molt concentrades i dirigides cap a àmbits locals i estatals, s'orientin cap a les institucions europees, i això és bo. Vaja, més que bo és necessari.
En segon lloc, comportarà coordinar a escala europea el treball de determinats grups d'opinió/pressió.
I en tercer lloc, només el debat sobre una o altra proposta ja comportarà una oportunitat per visibilitzar debats a escala europea que tanta falta fa en una època d'obsessió centralitzadora per part dels Estats-nació.
Font il.lustració: LEN
