loburinot |
dissabte, 4 de febrer de 2006 | 19:16h
i a òsties per la vida!
Fer vacances, o simplement sortir de cap de setmana, sembla que hauria d'esdevenir per a molts una feina extressant. Però tinc comprovat que la gent busca gent, aglomeracions, cues. I si no fixeu-vos en el que feu la majoria dels que viviu en grans ciutats. Aneu als centres comercials més de moda, us fiqueu al metro o al bus en hora punta, aneu a veure el barça al camp nou, us torneu bojos per ser els primers en anar al cine a veure la última peli d'estrena, i el més béstia de tot, us torneu bojos per anar a Andorra. No tinc res contra aquest país veí, al contrari, hi tinc molts amics i familiars. Però no he pogut entendre mai que hi va a fer tanta gent allà: cues per sortir de la vostra ciutat, cues per entrar a Andorra, cues per comprar, cues per pujar a esquiar, cues per esquiar, cues per tornar a l'hotel, cues per sortir del país, i cues per tornar a entrar a la vostra ciutat. I la gent feliç, fins i tot hi torna!
I després, a tots aquests afeccionats a les cues i als follons de cap de setmana, els sorprens un dia laboral passant un semàforr en àmbar, o insultant el conductor de davant perquè ha tardat 1 segon i mig en arrancar el cotxe, o recriminant al veí de dalt el soroll per les obres que fa al bany de casa, o queixant-se al cambrer del bar on menja sovint perquè la seva taula de sempre està ocupada, o pegant puntades de peu a l'ascensor de la feina perquè no arriba mai,...
C'est la vie! però quina vida i quina forma de perdre el temps! ... i les formes!
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
