Quin desvergonyiment! El gat no s'aparta. Està prenent el sol majestàticament al mig de la vorera, just en la recta de la meva trajectòria. Prou veu que m’hi acosto, però ni s’immuta. M’obligarà a saltar per sobre o a desviar-me. Només quan estic a un pam, s’aparta. No fuig, tranquil.lament es fa a un costat. On són els vailets que l’emprenien a pedres amb el primer gat que trobaven? On paren els cotxes que veient de nit un conill enlluernat enmig de la carretera acceleraven per aconseguir empaitar-lo? On són els primitius costums que feien de la persecució i abús dels animals la nostra diversió? La memòria ens ha de fer retrocedir força en el temps.
No podem cantar victòria, perquè encara persisteixen reductes de crueltat. “En molts llocs d'Espanya els caçadors pengen d'un arbre els gossos que han perdut la plenitud de facultats per tal d'estalviar-se un cartutx i gaudir del seu lent patiment.” Els toros és potser el reducte més cridaner pel fet que alguns espanyols en fan bandera identitària. I aquí els correbous, en menor mesura, també. Són situacions que van lligades a tradicions festives, i per tant, col.lectives. Això les revesteix d’uns valors simbòlics i socials que impedeixen a algunes persones reconèixer el dolor dels animals.
De tota manera, els aires són esperançats. Els mateixos agents que ens han portat el canvi que he comentat primer, segueixen presents i acabaran per implantar la civilització als reductes que encara s'hi resisteixen. Quin són aquests agents? Els principals, els mestres. Millor dit, els valors imperants en la nostra escola des de fa decennis. Ho acaba d'escriure a l’Avui Lluís Ferrer, catedràtic de medicina i cirurgia animal de la UAB. Li cedeixo la paraula.
“Però tot aixó, afortunadament, ho està canviant l'escola. Aquesta escola que sovint es critica, ha fet una tasca encomiable en la educació de les noves generacions en el respecte vers els animals i el medi ambient. Animals a les aules, visites a parcs i granges, i una correcta educació en el valor del respecte a la vida han canviat la mirada i la forma de pensar de les noves generacions. I crec que això, simplement, ha de ser motiu d'orgull i de reconeixement als nostres educadors. Això és educar, en el millor sentit, i això esperàvem molts de l'escola sorgida amb la democràcia. Ara, la conseqüència d'això és que quan les noves generacions vegin una cursa de braus veuran directament el que és: la tortura fins a la mort d'un animal per a la diversió d'un grup de persones."
"Ara bé, la ILP ho ha estat inútil. Un efecte col·lateral que ha tingut ha estat generar el trist espectacle de veure i sentir il·lustres catedràtics, artistes, polítics, intel·lectuals, divagant sobre temes que desconeixien. No s'entén perquè no diuen simplement que, acceptant que les curses de braus són cruels, els agraden."
Dues, per la qüestió de la sensibilitat envers els nostres amics i companys de travessia, els animals d'aquest planeta.
Gràcies, Narcís, sempre l'encertes.
Una gran abraçada.
Quan la meva filla anava a l'escola, jo no podia suportar quan en les reunions de pares, etc. la música era tractada com una cosa secundària.
Tots sabem com estan els valors en aquesta societat.
podem fer pressió per potenciar la música, cadascú en el seu àmbit. Sembla que ara el tema està en hores baixes. Sé d'un gran col.legi privat d'allà a la Bonanova que estan reemplaçant les hores establertes de música per unes classes de reforç de mates. Com si les mates entressin a força d'insistir! També falla la pedagogia!