Ara fa quinze anys l'editorial de Vilassar de Mar Oikos-Tau ens va editar el nostre primer llibre: Redescobrim els Països Catalans. De fet, es tractava de tot un seguit d'articles sobre les diverses regions catalanes que havíem anat publicant a la revista La Miranda del meu poble d'origen, Capellades, entre agost de 1993 i febrer de 1994: l'Alguer: el país català més oriental; el Conflent: la redescoberta del nord; Perpinyà, la catalana; les Illes Balears i Pitiüses: alguna cosa més que turisme; el País Valencià: la gran incognita; la Franja: llarga, prima i desconeguda; Andorra: una comarca catalana que ha esdevingut un estat. Tot plegat, complementat amb tot un seguit d'informació sobre les variants de la llengua catalana i sobre els conceptes llengua i dialecte, que ens semblava molt interessant d'aclarir per tal de tenir una visió més democràtica de la nostra llengua.
De fet el llibre va ser possible gràcies a la, aleshores, directora editorial de l'editorial Oikos-Tau (una editorial, per cert, ja despareguda) M. Lluïsa Pazos, una activista incansable per la llengua i més en aquell moment en què dirigia Llengua Nacional. A la controportada, Pazos hi va escriure:
"Redescobrim els Països Catalans és un llibre que posa a l'abast dels catalans del Principat els altres Països Catalans: Catalunya Nord, Andorra, Illes Balears, Franja de Ponent, País Valencià, l'Alguer i, fins i tot, el Carxe.
Els autors, seguint un estil planer, fa una presentació d'aquestes terres. Ens parlen de la seva història, de la situació sociolingüística actual i dels principals llocs que cal visitar-hi, ja que creuen que "el turisme interior no alienant" és una de les eines que tenim per reconstruir els Països Catalans.
Tot i ser un llibe destinat a un públic ampli, és especialment interessant per a alumnes d'ensenyament secundari, ja que la temàtica que s'hi presenta s'ajusta a la perfecció a les programacions de diversos cursos."
El motiu que ens va impulsar a escriure'l és, de fet, el mateix que ens ha fet impulsar el bloc que esteu llegint: potenciar la idea d'unittat dels Països Catalans i potenciar el coneixement mutu. Era -i malauradament hauríem de dir és, encara que potser una miqueta menys- un moment de renúncia a la nació sencera. Tots aquells que havien parlat de Països Catalans durant la transició se n'ha havien anat separant, oblidant quan no ridiculitzant... L'independentisme havia estat l'únic moviment que havia mantingut la flama de la unitat i que continuava fent activisme conjunt a les diverses terres catalans (tant al País Valencià com a les Illes, lloc, per cert, que al final de la dècada dels 80 comença les primeres manifestacions de caire clarament independentista i amb una visió de conjunt de tot el país). I, fins i tot, aquest independentisme havia intentat fugides cap a endavant, molt ben intencionades però amb poques possibilitats d'èxit, com era dir-li Catalunya al conjunt del país (Josep Guia: És molt senzill: digueu-li Catalunya. Barcelona: El Llamp, 1985). Es tractava, sens dubte, d'un llibre que pretenia ser un revolusiu a l'abandonament que les forces "autonomistes" del Principat havien fet del conjunt de la nació.
És en aquest context en què s'ha d'entendre el pròleg que vàrem fer en el llibre. Per exemple, quan parlàvem de "persones que, a voltes, defensar només el mot català els ha significat posar en perill la seva integritat física" ens referíem justament a la gent de Mallorca i del País Valencià que, uns ho iniciaven tot just, els altres ho continuaven, sortien pels carrers de Palma o de València demanant la dignitat i la unitat del nostre país, dels nostres Països, i de la nostra llengua, davant de tanta ignorància, de tanta agressivitat en contra, davant de tantes i tantes renúncies...
Heus aquí el pròleg que hi vam escriure:
El llibre que teniu a les mans és una presentació per a la gent del Principat de Catalunya d'allò que són els PAÏSOS CATALANS, els altres Països Catalans.
No és, per tant, un estudi exhaustiu d'història d'aquest poble, ni una reflexió erudita a propòsit de la història de la llengua catalana, ni és una anàlisi sociolingüística completa de la nostra realitat plural. És, senzillament, una introducció que ha de permetre als catalans del Principat conèixer millor la resta del país, la seva història, el perquè el català és la seva llengua, quina és la seva situació. A més, com que estem convençuts que el diàleg i el contacte entre els catalans de les diverses terres catalanes és imprescindible per aconseguir un futur millor (o potser hauríem de dir per poder tenir un futur), fem quatre pinzellades de caire turístic. El "turisme interior", no alienant ni massificat, és una de les eines que tenen a l'abast tots els catalans per fer possible que els Països Catalans no siguin una entelèquia, sinó una realitat, i ho repetim, de futur.
No voldríem acabar aquests mots de presentació sense una darrera reflexió. A vegades, viatjant pel nostre país, trobes gent de la Catalunya Nord, de l'Alguer, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, que es queixen del tracte que reben per part dels habitants del Principat. D'una banda, pel desconeixement absolut que tenen de la resta del país (és tristament famosa l'expressió que Catalunya acaba a l'Ebre -oblidant, fins i tot, que més enllà d'aquest riu hi ha terres del propi Principat). I, d'una altra, per la prepotència absoluta amb què actua alguna gent de Principat. Voldríem que quedés clar que els ciutadans del Principat no són els germans grans de ningú i que no han d'anar a fer lliçons de catalanitat a persones que, a voltes, defensar només el mot català els ha significat posar en perill la seva integritat física. Pensem que el futur -hi insistim!- dels Països Catalans passa pel fet que tothom tingui molt clar que cap de les regions (sic) que els formen és millor que les altres. Després de tants segles de patir centralismes per part dels estats que ens envolten, hauríem d'aprendre allò que no hem de fer. Òbviament, tot això no vol dir, ni de bon tros, desentendre's d'aquestes terres i de la seva gent, sinó que vol dir respectar-los i treballar plegats. Pere Mayans-Núria Montés. Mataró, octubre de 1993.
Ens plau, a més, que encara que sigui un llibre preeclosió de la xarxa, tingui una certa difusió a l'espai virtual:
Com a llibre recomanat en un bibliografia d'una assignatura de la Universitat de les Illes Balears que es diu Geografia dels Països Catalans.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
