Dimarts, 5 de gener de 2010De retorn a Tarragona, em disposo a contemplar la cavalcada dels Reis, que compleix cent anys. Amb motiu de tal aniversari, s'han estrenat carrosses reials, però aquí s'acaben les reformes, perquè la resta de la cavalcada continua sent un poti-poti antiquat i absurd: carrosses dels anys setanta, amb temes que no tenen res a veure els uns amb els altres (monuments romans, motius orientals, cavallets de cartró pedra...), bandes de música cripto-militars, un grupet amb barretines, un cotxe de Correus (sic)... Si la cavalcada de Barcelona ha estat criticada, justament, per introduir massa innovacions, massa "modernitats", a un acte intrínsecament tradicional, la de Tarragona és exactament el contrari: passen els anys, les dècades, i continua sent la mateixa rua naftalínica de sempre. L'unic canvi que ha quallat els darrers anys és el repartiment massiu de caramels. Alguns dels participants es dediquen a llançar-los amb verdader sadisme. No es registren, però, desgràcies personals. De tornada a casa, ja només queda desitjar que Ses Majestats es portaran raonablement bé amb mi i amb aquesta infantil il·lusió amb fico al llit.
Dimecres, 6 de gener de 2010
Doncs sí, s'han portat bé, aquest any. Entre altres regals, em trobo tres relacionats directament amb el temps: un rellotge de paret, un despertador i un calendari. Serà això indicatiu d'alguna cosa? El temps, i mai millor dit, ens ho dirà. Un temps que passa que vola: sembla que fou ahir que començàvem les festes de Nadal i, amb elles, aquest diari. Doncs ja s'han acabat. Només queda pair el tortell de Reis (per cert, no m'ha tocat ni figureta ni fava) i preparar-se per l'hivern que ens espera. Agafeu-vos, perquè vénen corves!
En tema de tortell, em va tocar la fava a la feina i el rei el dia de Reis! hehe