Correu Blocs | VilaWeb.cat
elbarrinaire | HISTÒRIES DEL PENEDÈS | divendres, 8 de gener de 2010 | 17:09h

Malgrat que la maçoneria ha estat un fenomen urbà, quan aquesta organització -a finals del segle XIX i principis del XX- era sinònim de filantropia, tolerància, progressisme, republicanisme, laïcisme; i els desplaçaments eren difícils, en algunes localitats de la nostra comarca s’organitzaren lògies que aplegaven els maçons de la zona.

 

Lògia o taller.- Local o temple on es reuneixen els maçons per a realitzar-hi els treballs i discussions.

Obediència.- Federació de lògies que accepten una mateixa autoritat, i són d’àmbit nacional o estatal.

 

A Vilanova i la Geltrú l’any 1884 hi havia la lògia Altruista, que també trobem amb el nom de lògia l’Amistat, era la 250 de la obediència GODE ( Gran Oriente de España)

L’any 1912 s’hi va crear una lògia que també duia el mateix nom.

En un butlletí de la obediència Catalana Balear (GLSRCB), del setembre de 1901, hi una referència a una lògia vilanovina que duu per nom Víctor Balaguer.

 

El Vendrell, l’any 1880 hi havia la lògia Fidelitat. Era la 160 del GODE. El seu venerable era l’advocat Joan Fons que de nom simbòlic es deia “Via Fora”. Sembla que en aquesta lògia hi participava en Meliton Romagosa de l’Arboç, grau 18 de la maçoneria.

 

A Vilafranca del Penedès existí la lògia El Fènix que es va dissoldre el 7 de novembres de 1914. En el moment de la seva dissolució figuraven 9 membres, la majoria suissos i alemanys.

 

Entre els maçons més importants vinculats a la comarca hi trobem a: Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901) que malgrat el seu origen barceloní, a Vilanova hi deixà tot el seu llegat i va representar la demarcació com a Diputat.
Fou fill d'un metge, restà orfe de ben petit. Les seves idees radicals provocaren que la seva mare el desheretes.    
Polític liberal progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença; la seva monumental Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón exercí una gran influència en el patriotisme progressista; principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals; les seves tragèdies romàntiques en català tingueren un gran ressò a Catalunya i a Europa; ministre de Foment i d’Ultramar del Govern espanyol; amb els seus llibres i quadres fundà a Vilanova i la Geltrú la Biblioteca-Museu Balaguer, on hi ha reproduïda una llotja maçònica.

 

Era maçó i fill del Penedès en Joan Ventosa i Roig (1883-1961), que va ser apòstol del cooperativisme, president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, membre del Comitè Central de l’Aliança Cooperativa Internacional, polític federalista, diputat, alcalde de Vilanova i la Geltrú, conseller d’Agricultura i Economia de la Generalitat de Catalunya, i impulsor de la legislació cooperativista.

 

També el Penedès ha donat un dels més grans enemics intel·lectuals de la maçoneria, el bisbe Torras i Bages (Les Cabanyes 1846-Vic 1916)

Emprengué la seva tasca antimaçònica a la revista “La Veu del Montserrat” a partir de 1884.

Seu és el paràgraf “el secret dels maçons és la destrucció del cristianisme i de tota religió positiva; són ells...la raça dels impius que totes les legislacions gentils i cristianes havien considerat culpables i punibles, fins que el liberalisme, resplendor de la Llum Maçònica , n’ha fet una classe honesta”

O d’aquest altre “els maçons grossos ja saben que l’objectiu de la secta és “Esclafeu l’infame Crist”.”

També va escriure “l’estat es separa de l’església i s’uneix a la maçoneria, i al prendre el pensament maçònic com a criteri governatiu, comença inevitablement una tongada de persecució contra els catòlics. No hi haurà, pot ser, tortures pel cos, però hi haurà exquisits turments per l’esperit; l’Estat es converteix en el Botxí de l’Església”......

 


Comentaris: 4
  • la masoneria al Penedès
    Artur de Creixell| Adreça electrònica | dimarts, 19 d'abril de 2011 | 16:24h
    La masoneria va tenir des de finals del segle XIX fins a la guerra civil del segle XX, molta importancia a diverses ciutats del Pened`s històric, essent la prmera Vilanova i la Geltrú, amb mota gent culta i de tarannà honrat que ho era, també cal destacar Sant Sadurní d'Anoia, on hi hagué un bon nombre de persones que la practicaven totes ells lliures i de bones costums i que van gaudir de molta prestigi a la vila. Malauradament és un tema poc, per no dir gens, estudiat, i penso que té una importancia capital per conèixer nolts de les coeses que tenien lloc a la comarca. De Vilafracna no ni hi ha noticies fidedignes de gent de la localitat que o fossin, però cal pensar quee era una vila molt clerical i pert tant d'ignorància manifesta.  Caldria estudià a fons el tema pel que fa al Penedès, hi hauria moltes sorpreses.
    Salut, força i unió


Comparteix aquest bloc a:

La Tafanera Independència Wikio Fresqui Facebook Delicious Technorati Meneame YahooMyWeb

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats