Diu el Fiscal que l' edifici industrial de Can Fabregas i de Caralt a la ciutat de Mataró , que fins fa ben poc era visible al carrer Biada, malgrat el que se'ns havia dit, encara estava protegit pel pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Cultural amb la seva màxima categoria i que per tant no podia ser alterat, modificat, ni molt menys desmuntat a peces. Aquest conjunt fabril, bé cultural d'interès local, segons el Pla General de Mataró només podia perdre aquesta condició si així ho decidia l' Ajuntament de Mataró, amb l´informe previ i favorable del Departament de Cultura de la Generalitat. Diu el Fiscal, que el tràmit no es va acabar de fer i que l' Ajuntament no va poder justificar que hagués perdut els valors històrics i culturals que la mateixa Corporació, fa d' això set anys, li havia reconegut. Tot plegat, no va impedir que es tramitéssim nous instruments urbanístics aprovats sota la condició que es modifiquès el règim de protecció. Diu el Fiscal que res d'això ha succeït. Que les modificacions urbanístiques tramitades i el Decret d'Alcaldía aprovant definitivament el projecte d´urbanització que donava empar al desmuntatge i transport dels trossos suposaren l´infracció de la norma protectora. Diu el Fiscal que dipositar-ho en una parcel·la de sol no urbanitzable (sol agrícola protegit) del municipi, al haver necessitat la construcció de rampes, talusos i esplanades, lesiona els valors agrícoles i ambientals que les normes del Pla General volen protegir. Digui el que digui el Fiscal, tot el procés ha estat molt mal fet. La llei és igual per a tots, també el dret a la presumpció d´inocència que cal respectar, si bé això no impedeix que el comú pugui criticar amb duresa la gestió política i administrativa dels regidors mataronins, que han fet possible aquest desgavell amb el seu vot.
